La missió Hypatia és una expedició de 9 científiques catalanes a la Mars Desert Research Station, al desert de Utah, començada el 18 d’abril i amb una duració de 15 dies. La Mars Desert Research Station és una de les dues bases que té la Mars Society, l’associació sense ànim de lucre que es dedica a la investigació i l’exploració de Mart. En aquestes setmanes prèvies a l’inici de la missió, se n’han fet ressò diferents mitjans com l’Ara, el Periódico, el País o 20 minutos.

Nosaltres hem pogut entrevistar a una de les 9 integrants de la missió i de les 7 que viatjaran a la Mars Desert Research Station, l’Ariadna Farrés, matemàtica catalana que treballa al Goddard Space Flight Center de la NASA. També comptarem amb ella per l’edició d’enguany de l’escola d’estiu Hypatia, organitzada per la BGSMath Training Unit del Centre de Recerca Matemàtica aquest proper mes de juny.

Què va venir primer, el teu interès per l’espai o per les matemàtiques?

Segurament va venir primer l’interès per l’espai. Si miro enrere, de nena, recordo que m’apassionava. També crec que és perquè quan ets petit no acabes de saber ben bé què són les matemàtiques. I en el meu cas, de molt petita, en l’època en què les mates eren bàsicament fer sumes, restes i multiplicacions, se’m donaven fatal. Va ser a partir de setè i vuitè, quan vam començar a resoldre problemes, que em van començar a interessar les matemàtiques.

I quan va arribar el moment de triar els estudis, vas decidir fer matemàtiques.

Sí, quan va arribar el moment d’escollir carrera no sabia què fer. Les mates m’agradaven molt i se’m donaven bé i en aquell moment – fa vint anys –  no hi havia una carrera d’aeroespacials a Catalunya, si la feia me n’havia d’anar a Madrid. Aquí a Catalunya hi havia aeronàutica, però no m’interessaven els avions, jo volia fer coets! I llavors vaig decidir que provaria de fer matemàtiques. Durant la carrera vaig fer alguna assignatura de mecànica celeste (amb en Jaume Llibre) i també havia fet algun programa relacionat amb aquests temes a numèric, per tant vaig anar veient que amb les matemàtiques podia anar cap a aquesta direcció. Va ser amb el doctorat que vaig trobar la manera d’entrar-hi, amb un tesi sobre veles solars dirigida per l’Àngel Jorba.

Stay updated to our mailing list to get the lastest information about CRM activities.

A on treballes actualment?

Treballo al Goddard Space Flight Center, un centre de la NASA. La NASA és molt gran i té moltes instal·lacions repartides arreu d’Estats Units. Al Goddard Space Flight Center sol hi ha unes 60.000 persones treballant. Jo estic en l’equip de dinàmica de vol, que som tot el grup de gent que ens n’encarreguem de fer càlculs de trajectòries i dissenyar les maniobres per anar d’un lloc a l’altre. El que fa la Katherine Johnson a la pel·lícula de ‘Figures ocultes’ (Hidden Figures), vaja.

Com vas arribar fins aquí?

Quan fas ciència – i a la vida – tot dona moltes voltes. Durant i després del doctorat, en congressos i similars, vaig conèixer a vària gent que treballava a l’Agència Espacial Europea (ESA) i a la NASA. Al principi no era una opció que em plantegés, perquè ja m’agradava fer recerca. A més, tenia la sensació que si anava a algun d’aquests llocs a treballar, estaria molt orientada en un projecte i no tindria la llibertat que tenia amb la recerca. El meu pla era obtenir una plaça de lector o professor, però no va sortir. En canvi, vaig tenir la possibilitat d’anar a fer una estada post-doctoral de quatre mesos a la NASA i després d’això, em van oferir quedar-m’hi un temps més per acabar el projecte i.. hi porto cinc anys ja!

És tal com t’ho imaginaves?

Per la part que has de resoldre un problema concret, sí. Però també hi ha una part que he descobert que m’agrada molt: el fet que el que tu estiguis fent es vegi reflectit en una missió. En recerca, o en tot cas en el meu camp, sovint vols ‘inventar-te’ un problema i no saps ben bé quines condicions has de posar per fer-lo el més realista possible. Les introdueixes i si no obtens els resultats esperats, les modifiques una mica perquè funcionin. En aquesta feina no, les restriccions són les que són i venen fixades per la realitat. De tota manera, sí que et deixen fer una mica de recerca, no només dir ‘funciona i ja està’ si no anar una mica més enllà i veure perquè funciona. Per tant m’he reconciliat amb el que m’imaginava que seria treballar aquí. També és molt interessant anar a reunions amb gent de diferents equips i veure com els diferents projectes estan entrellaçats.

Què hi faràs a la Mart Desert Research Station?

Al començament, quan em van preguntar què volia fer, se’m va plantejar un dilema. La meva feina és portar-te a Mart, però què faig jo quan ja som a Mart? Em vaig inspirar una mica en la pel·lícula i el llibre ‘The Martian’. Tracten sobre gent que està a Mart i que s’han de desplaçar. A Mart no hi ha sistema de GPS, què hauríem de fer, doncs, per orientar-nos? La idea que vaig tenir va ser la de mirar quants satèl·lits s’haurien de col·locar per tal de tenir cobertura en una regió concreta de Mart. Per altra banda, també volia fer una part més didàctica d’explicar com funciona la navegació actualment i com ha anat canviant amb el temps. Abans ens movíem amb mapes i ara tothom va amb GPS. Vull explicar com ha sigut aquesta evolució.

La meva feina és portar-te a Mart, però què faig jo quan ja som a Mart?

Com va sorgir la missió?

La Mariona Badenas, la nostra capitana, va estar en una missió anàloga el 2019, l’expedició Latam III. Li va agradar molt l’experiència i tenia moltes ganes de repetir-la. A més, tenia al cap de portar una tripulació catalana i de dones. L’11 de Febrer del 2021, el dia de la Dona i la Nena en la Ciència, es va reunir amb la Carla Conejo, i van començar a definir aquest projecte i a fer una llista de possibles candidates. A mi la Mariona, que em coneix personalment, em va enviar un WhatsApp convidant-me a participar-hi i com que també em durava encara el subidón de l’11-F, vaig acceptar. Vaig tenir 15 dies per preparar una proposta i llavors les vam presentar totes en la següent convocatòria de missions de la Mars Station.

Quin és l’objectiu de la missió?

Cada una de nosaltres tenim objectius de recerca diferents perquè la tripulació és multi-disciplinar: estudiarem temes de genètica, els ritmes circadians de les persones, com fer bateries amb sorra… Una mica de tot. A més, també volem inspirar les noves generacions i despertar vocacions científiques, sobretot entre dones, tot creant referents.

Abans deies que pensaves més en enviar gent a Mart que no pas ser-hi… T’agradaria, però, anar a Mart?

A mi m’encantaria anar a l’espai. Ara que van sortir les places de l’ESA per ser astronauta m’hi vaig presentar. A Mart no, si sóc sincera, perquè sóc conscient de les dificultats del viatge. Són sis mesos de viatge només l’anada. Però si que em faria molta il·lusió anar a La Lluna. Així que si em sortís la oportunitat, m’ho plantejaria. També una de les parts xules de fer això és que serà el cop que més a prop estaré de ser astronauta.

Com ha sigut la preparació?

Bona part de la nostra feina ha sigut per aconseguir finançament, sobretot els primers mesos. Llavors sentia que el projecte em quedava lluny i tampoc hi pensava gaire, no m’estava preparant mentalment ni físicament per anar-hi. Sí que pensava que estaríem tancades en un lloc petit, però com que ja hem viscut un confinament, em feia patir menys que no pas ho hagués fet fa uns anys.

Per mi aquest període abans de marxar ha estat molt inspirador. M’ha agradat molt poder anar coneixent a la resta de la tripulació. Per exemple, a través d’un curs d’astronautes per nens i nenes de 8 a 12 anys que vam preparar l’any passat. Vam fer molta feina dissenyant el curs i preparant els materials, cadascuna amb el que sabia. I la recompensa va ser molt gran: a arrel de parlar amb nens i nenes de coses de l’espai, veies que mostraven interès, et feien preguntes i després del curs et portaven els experiments que els hi proposaves. Tota aquesta part de la preparació ja són coses positives que m’emporto d’aquesta experiència.

Una altra cosa d’aquesta etapa que m’ha sorprès és que no m’esperava que la gent reaccionés tant positivament a la missió.

No m’esperava que la gent reaccionés tant positivament a la missió.

Quin creus que serà el principal repte que et trobaràs o que us trobareu?

Hi ha dues coses que em preocupen. La primera, l’aigua. Jo bec molta aigua. I l’aigua la traurem d’uns tancs i serà limitada, no ens podem dutxar, per exemple. I tinc aquesta preocupació de si passaré set. Suposo que no, perquè hi han anat moltes tripulacions ja i ho deuen tenir ben estudiat, però això em genera una mica de neguit.

L’altra és el fet que no deixarem de ser 7 persones força desconegudes convivint durant 15 dies sota condicions extremes. Crec que serà un repte veure com reacciona cadascú a l’estrès i a la convivència. Segur que hi haurà moments durs, a veure com ho gestionarem. A casa, quan necessites el teu espai, et pots aïllar a la teva habitació. A l’estació,  l’espai és molt reduït i com a espai nostre tindrem només el llit.

Com serà l’espai a on viureu i treballareu?

Viurem en un habitacle amb dues plantes. La planta de dalt és on dormirem totes, en una habitació amb sis lliteres i un llit, i a davant hi haurà la cuina. A la planta baixa hi ha un laboratori. Aquest edifici està connectat, a través d’unes passarel·la, amb el garatge a on hi ha el Rover i el laboratori d’enginyeria, i és allà a on de tant en tant tindrem internet. Llavors també hi ha el Green Hub, a on hi ha un petit hort i a on farem alguns experiments amb peixos. També hi ha un petit observatori amb un telescopi de dia i un de nit.

Instal·lacions de la MRDS. Font: http://mdrs.marssociety.org/

A pocs dies de començar la missió, què falta preparar?

Acabar d’organitzar el meu experiment i assegurar-me que no em deixo res. A més, en el meu cas també sóc l’Oficial de Salut, per tant he d’assegurar-me que tenim els medicaments necessaris per tothom i agafar tests d’antígens perquè ens n’haurem de fer quan estiguem a dins. També tenim unes rutines d’activitat física dissenyades per quan estiguem allà tancades i les vaig practicant.

Quan estigueu allà, us podrem seguir d’alguna manera?

Sí, hi ha una pàgina web a on cada tripulació ha d’enviar un bloc diari de la seva activitat. I per altra banda, el mateix que publiquem en el blog ho publicarem a la pàgina web. També tenim una pàgina d’Instagram i de Twitter a on ens podeu anar seguint. Hi haurà una persona a l’exterior que diàriament anirà postejant totes les coses que anem fent. Per fer una simulació més realista del que seria estar a Mart, tindrem una connexió limitada d’internet. Tampoc podrem fer videotrucades perquè quan estàs a Mart hi ha un decalatge de 12 minuts (entre 3 i 20 minuts depenent de la distància Terra-Mart) per això les connexions són sempre asíncrones.

CRM Comm Team

CRM Comm Team

Anna Drou | Pau Varela

CRMComm@crm.cat

El CRM participa en l’Exporecerca Jove donant un premi especial

El CRM participa en l’Exporecerca Jove donant un premi especial

El CRM va participar a l’edició de l’Exporecerca Jove celebrada del 6 al 9 de març, on va atorgar un premi especial al millor treball de matemàtiques o de contingut matemàtic. L’Exporecerca Jove és una fira de recerca internacional per a estudiants de secundària i batxillerat. Els projectes són avaluats per un jurat qualificat.

I Concurs Visible Figures – Matemàtiques

I Concurs Visible Figures – Matemàtiques

En celebració de l'11 de Febrer, el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, el Centre de Recerca Matemàtica va organitzar el I Concurs Visible Figures - Dones Matemàtiques. En aquest concurs, els i les participants havien de cercar els diferents...

Call for applications: CRM Director

Call for applications: CRM Director

The Centre de Recerca Matemàtica (CRM) is a CERCA institute created in 1984 by the Institut d’Estudis Catalans. Its remit is to be a resource of excellence in mathematical research and training at international level. Its specific aims are: 1....

Un nou projecte internacional investigarà el paper dels receptors d’acetilcolina en la formació i estabilització de la memòria.

Un nou projecte internacional investigarà el paper dels receptors d’acetilcolina en la formació i estabilització de la memòria.

Aquesta investigació és dirigida per Alex Roxin, investigador principal del grup de neurociència del CRM, i Yingxue Wang, de l’Institut de Neurociència Max Planck a Florida, amb el suport financer del programa CRCNS de la National Science Foundation dels EUA. S’explorarà l’impacte dels receptors muscarínics d’acetilcolina (mAChRs) en la creació i la consistència dels patrons d’activitat del cervell que formen part de la nostra memòria, especialment en les neurones piramidals de l’hipocamp en la zona CA1. Combinant teoria i experiments pràctics, i utilitzant les últimes eines neurofarmacològiques, aquest projecte pot identificar objectius específics per tractar trastorns de la memòria, com l’Alzheimer.

Inaugural Welcome Day for Newcomers at CRM

Inaugural Welcome Day for Newcomers at CRM

Lluís Alsedà, Director of the CRM, welcomed participants during the center's welcome day, expressing satisfaction with the diverse attendance and emphasizing the importance of collective governance alongside individual contributions. David Romero...