Patricia Paredes, antiga membre del grup de sistemes complexos del CRM, ha defensat la seva tesi a la UAB

Modelització estadística de magnitud i recompte de desastres naturals amb aplicació als terratrèmols.

Jenny Patricia Paredes Fierro

Directoras: Dra. Isabel Serra Mochales i Dra. Amanda Fernández Fontelo
Tutor: Dr. Pere Puig Casado

Abstract: Actualment, la modelització estadística del recompte i la magnitud dels desastres naturals és crucial per fer front a reptes relacionats amb l’impacte del canvi global. Més enllà d’obtenir procediments estadísticament favorables, en aquest àmbit, és de especial importància trobar metodologies estadístiques que permetin realment explicar i aportar informació sobre els esdeveniments que els originen. En aquesta tesi el focus d’interès principal es troba als terratrèmols, els terratrèmols són el resultat del moviment global de les plaques tectòniques i de vegades són provocats per altres grans terratrèmols a milers de quilòmetres de distància. A més l’activitat sísmica varia espacialment i temporalment, els sismòlegs han utilitzat tradicionalment dues lleis bàsiques, la llei de Gutenberg Richter que descriu la mida del terratrèmol, i la llei d’Omori que descriu el decaïment de l’activitat de les rèpliques. Pel que fa a la magnitud, en aquesta tesi s’ha establert un procediment per a l’ajust de l’interval de valors de magnitud on s’evidencia la llei de Gutenberg-Richter. S’ha proposat utilitzar un enfocament eficient des del punt de vista de la versemblança que mostra resultats estables per al catàleg global de els terratrèmols, la qual cosa posa en evidència la possible existència de paràmetres universals per a la llei de potències doble truncada que correspondria a l’enfocament de Gutenberg-Richter. Aquesta metodologia, analitzada amb detalls als terratrèmols, s’ha estès per donar resposta a una modelització global de la magnitud dels desastres naturals de grans dimensions, com enfonsaments de terreny, ciclons tropicals, incendis forestals i impacte de meteorits. Finalment, pel recompte dels terratrèmols s’ha proposat l’ús de la mixtura de Poisson per entendre i relacionar com es deriven els esdeveniments. Atesa la sobredispersió existent, des del punt de vista estadístic queda degudament justificat que el model Poisson no és acceptable. Per a una profunda comprensió d’aquesta modelització, s’ha proposat utilitzar una metodologia basada a distingir diferents llindars de magnitud i intervals de temps per als recomptes. Això dóna una visió més versàtil de les dades de recomptes que permeten analitzar la modelització estadística des d’un punt de vista més pragmàtic, ja que permet trobar evidència de models que siguin invariants per aquesta selecció i, per tant, proposar procediments que encaixin amb les necessitats científiques.