Núria Fagella, Eva Miranda i Arantxa Sanz participen a l’esdeveniment “Reptes en matemàtiques i el seu impacte social”

La conferència “Reptes en matemàtiques i el seu impacte social”, organitzada per diverses institucions acadèmiques, va comptar amb la participació de les investigadores del CRM Núria Fagella i Eva Miranda, i la directora executiva del centre Arantxa Sanz. L’esdeveniment va estar enfocat a apropar la investigació matemàtica a la societat, amb dues ponències a càrrec de Yang-Hui He i Pilar Bayer Isant, i una taula rodona amb acadèmics destacats per abordar les implicacions socials, científiques i culturals de la matemàtica.

El passat 12 de desembre es va celebrar a Madrid la conferència Reptes en matemàtiques i el seu impacte social, organitzat per la Reial Acadèmia de Ciències, l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre de Recerca Matemàtica, la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), amb la col·laboració de la Fundació Ramón Areces.

L’esdeveniment, que és part del projecte “Computational, dynamical and geometrical complexity in fluid dynamics”, finançat per la Fundació BBVA, va ser dirigit al públic interessat en la ciència, sense necessitat de coneixements especialitzats en matemàtiques. L’objectiu era acostar la investigació matemàtica a la societat, explicant els reptes que es plantegen en aquest camp i la seva importància per al progrés científic, tecnològic i cultural.

Aquest esdeveniment de divulgació científica, coordinat entre d’altres per Eva Miranda, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigadora adscrita al CRM, va ser una plataforma perquè experts matemàtics compartissin els seus coneixements amb un públic més ampli.

Durant la introducció de l’acte, la professora Miranda va presentar diverses visions sobre què són les matemàtiques, en particular sobre la diferència, no sempre clara, entre matemàtica pura i aplicada. ”En el camp de les matemàtiques encara queden molts misteris per resoldre, alguns d’ells recollits a la llista Clay de problemes del mil·lenni; quin impacte pot tenir en la societat resoldre aquests problemes, i a quins reptes s’enfrontaran les matemàtiques en el futur?”

Dues conferències i una taula rodona amb acadèmics reconeguts internacionalment.

Yang-Hui He del London Institute for Mathematical Sciences va obrir l’esdeveniment amb una xerrada sobre com la intel·ligència artificial està transformant la matemàtica en àrees com la demostració de teoremes i la formulació de conjectures. En base a experiments inicials en geometria i teoria de cordes, es va aprofundir en com diversos algoritmes estàndard d’aprenentatge automàtic podrien ajudar en la detecció de patrons en disciplines matemàtiques que van des de la geometria algebraica fins a la teoria de representacions, passant per la combinatòria i la teoria de nombres.

Pilar Bayer Isant, professora de la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències, va prendre el relleu amb la segona conferència per parlar sobre la Conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer. Aquesta problemàtica, que es troba entre els Set Problemes del Mil·lenni de l’Institut Clay, per als quals les solucions són recompensades amb un milió de dòlars, és un repte clau per entendre les propietats més profundes dels nombres que té implicacions en diversos camps, com ara la criptografia, la ciència de la codificació i la descodificació d’informació.

L’esdeveniment es va completar amb una taula rodona amb la participació de distingits acadèmics i acadèmiques com la mateixa Pilar Bayer Isant, Verónica Bolón de la Universidade da Coruña, Diego Córdoba de l’ICMAT a Madrid, Núria Fagella catedràtica de la Universitat de Barcelona i investigadora adscrita al CRM, Ángel González Prieto i David Pérez García de la Universitat Complutense de Madrid, i Juan Luis Vázquez de la Universitat Autònoma de Madrid. El debat, moderat per la directora executiva del CRM Arantxa Sanz, va girar entorn de les implicacions socials, científiques, tecnològiques i culturals de resoldre aquests problemes matemàtics, reflectint la diversitat i riquesa del camp matemàtic.

Durant la seva participació en la taula rodona, parlant sobre la diferència entre impacte social o científic, i impacte mediàtic, Núria Fagella va mencionar el fet que un descobriment matemàtic aparegui als mitjans de comunicació no sempre està relacionat amb la importància del resultat obtingut. “Potser un factor determinant per això és l’aplicabilitat del descobriment, però moltes vegades els resultats més profunds de les matemàtiques no tenen una aplicació immediata. El perquè la resolució d’un teorema determinat arriba a les pàgines dels diaris moltes vegades no està correlacionat amb la seva rellevància, sinó amb altres factors. […] Hi ha poca sensibilitat matemàtica com per entendre la bellesa per se d’un resultat profund, independent de la seva aplicabilitat immediata. Això, com altres coses, es pot millorar a través de l’educació. […] Les matemàtiques moltes vegades són una inversió de futur.”

Esdeveniments com aquest no només destaquen la importància de les matemàtiques en el desenvolupament científic i tecnològic, sinó també la seva capacitat per connectar amb el públic en general, per tal de mostrar com els problemes matemàtics poden tenir un impacte profund i durador en la nostra societat i cultura.

Podeu veure les conferències i la taula rodona al següent vídeo: