Roser Homs apropa les matemàtiques evolutives als alumnes de primària a #científiques

La investigadora Roser Homs (CRM) ha participat en l’edició d’aquest any de #científiques amb una xerrada a alumnes de primària, mostrant com les matemàtiques ajuden a reconstruir arbres filogenètics a partir de l’ADN. 

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, Roser Homs, investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós del grup BIO-GEOMAP del Centre de Recerca Matemàtica (CRM),  ha participat en la iniciativa #científiques, oferint una xerrada als alumnes de sisè de primària de l’Escola Pilar Mestres – Jaume Torrens de la Roca del Vallès.

#científiques és un projecte impulsat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb l’objectiu de visibilitzar el paper de les dones en la ciència i la tecnologia i fomentar vocacions científiques entre els més joves. La iniciativa reuneix investigadores d’àmbits diversos que visiten escoles i instituts per compartir la seva experiència professional i acostar el món de la recerca als estudiants. Enguany, centenars de científiques han participat en la jornada, oferint xerrades a escoles d’arreu de Catalunya.

Durant la sessió, Homs ha explicat als nens i nenes què l’interessava quan tenia la seva edat, com és la seva feina actual i què necessita per desenvolupar-la. La trobada ha inclòs una activitat participativa on els estudiants han pogut posar en pràctica conceptes de filogenètica amb eines matemàtiques.

Els infants han treballat amb arbres filogenètics, un sistema per representar les relacions evolutives entre espècies. En un exercici pràctic, han hagut de determinar quina de les tres espècies proposades —el ximpanzé, l’orangutan i el goril·la— està més emparentada amb els humans a partir d’un fragment d’ADN. Utilitzant el mètode de màxima parsimònia, han calculat quines mutacions mínimes caldrien per explicar les seqüències d’ADN observades, trobant així l’arbre que millor descriu l’evolució d’aquests primats.

L’activitat ha estat molt ben acollida pels estudiants, que han descobert una aplicació inesperada de les matemàtiques. “M’ha sorprès molt positivament que quan els he preguntat si hi havia matemàtiques darrere l’esport, els videojocs, la música… la majoria han dit que sí i han intentat explicar-ne exemples”, ha comentat Homs. “La sensació que m’he endut és que potser està canviant una mica la percepció de les mates, almenys a primària”.

11 de febrer: fomentant les carreres científiques des de la base

Només el 28% de les persones que es dediquen a la investigació científica al món són dones. A les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), la xifra puja lleugerament al 35%, però segueix reflectint una desigualtat estructural. A Catalunya, la bretxa és encara més evident: tan sols el 24% de les places d’investigador principal i professor titular a les universitats són ocupades per dones. Aquestes dades, recollides per la UNESCO (2021) i la Generalitat de Catalunya (2022), mostren que les nenes i joves segueixen trobant obstacles per accedir i progressar en el món de la recerca.

La participació de Roser Homs i de moltes altres investigadores en aquesta edició de #científiques demostra la importancia de la divulgació per despertar vocacions, trencar estereotips i transformar la percepció de la ciència. Més enllà d’una assignatura escolar, iniciatives com aquesta també ajuden a descobrir les matemàtiques com una eina essencial per comprendre i interpretar el món, fent-les més properes i atractives per a les noves generacions.