El matemàtic francès Michel Talagrand guardonat amb el premi Abel 2024

• El Premi Abel 2024 ha estat atorgat a Michel Talagrand, matemàtic del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) a París, França.
• Talagrand ha desenvolupat la seva recerca en la teoria de probabilitats i l'anàlisi funcional, disciplines que investiguen el comportament dels processos aleatoris i les propietats dels espais i funcions.
• El Premi Abel, sovint comparat amb el Premi Nobel de matemàtiques, va ser establert pel govern noruec el 2002 per honorar el 200è aniversari del naixement de Niels Henrik Abel, un matemàtic noruec.

El passat 20 de març de 2024 el jurat del premi Abel va anunciar al matemàtic francès Michel Talagrand com a guanyador d'aquest any. Segons l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres d'Oslo, Talagrand ha estat reconegut per les seves “contribucions a la teoria de la probabilitat i l'anàlisi funcional, amb aplicacions excepcionals en la física matemàtica i l'estadística”.

El Premi Abel és un dels reconeixements més prestigiosos en el camp de les matemàtiques, atorgat anualment per l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres des del 2003. Inspirat en els Premis Nobel, que no inclouen una categoria de matemàtiques, el Premi Abel té com a objectiu honor els científics que han realitzat contribucions extraordinàries a la disciplina amb un premi monetari de 7,5 milions de corones noruegues (aproximadament 700.000 dòlars EUA).

El Premi reconeix Michel Talagrand per les seves contribucions significatives en tres camps en particular. En primer lloc, pels seus treballs en processos estocàstics, on ha aprofundit en l'estudi del valor màxim esperat dins d'una seqüència de valors aleatoris, com podria ser l'altura màxima de les ones en una platja.

En segon lloc, per la seva investigació en la concentració de mesures, on ha demostrat que, paradoxalment, processos que depenen de diverses fonts d'aleatorietat poden arribar a resultats més previsibles a través de la compensació mútua entre aquests factors aleatoris, aportant estimacions quantitatives. precises.

Finalment, pel seu estudi en vidres d'espín, una forma especial de matèria que ha sorprès els físics, on Talagrand ha aplicat els seus coneixements d'estadística i probabilitat per establir límits en el comportament d'aquesta matèria, completant així la prova del treball de Giorgio Parisi, guardonat amb el Premi Nobel el 2021.

Helge Holden, president del comitè del Premi Abel, va descriure Talagrand com “un matemàtic excepcional a l'hora de resoldre problemes de manera formidable. Ha fet contribucions profundes a la nostra comprensió dels processos aleatoris, i en particular, dels processos gaussians. La seva obra ha reformat diverses àrees de la teoria de la probabilitat. A més, la seva demostració de la cèl·lula fórmula de Parisi per a l'energia lliure dels vidres d'espín és un èxit increïble”.

Un matemàtic amb una trajectòria poc convencional

Nascut a Béziers, França, el 1952, Talagrand va perdre la visió de l'ull dret als cinc anys per una predisposició genètica al despreniment de la retina. Tot i ser un lector àvid de revistes de ciència popular, va tenir una infància difícil a l'escola. Un punt d'inflexió va arribar als 15 anys, quan va rebre tractament d'emergència per un altre despreniment de retina, aquesta vegada a l'ull esquerre. Durant el temps ingressat a l'hospital amb els ulls embenats el seu pare, professor de matemàtiques, va mantenir la seva ment ocupada amb les matemàtiques.

Després de graduar-se a la universitat de Lió el 1974, va ser contractat pel Centre Nacional Francès de Recerca Científica, l'institut de recerca més gran d'Europa, on va treballar fins a la seva jubilació el 2017. Durant aquest temps, va obtenir el seu doctorat i va desenvolupar el seu interès en la probabilitat, publicant centenars d'articles sobre el tema.

Talagrand també desafia altres matemàtics a resoldre problemes plantejats per ell a la seva plana web. Alguns d'aquests problemes han estat resolts, portant a publicacions en importants revistes de matemàtiques. Les seves condicions per a l'atorgament dels premis són clares: “Atorgaré els premis sempre que no sigui massa senil per entendre les proves que rebo. Si no els puc entendre, no pagaré.”

El reconeixement del Premi Abel 2024 no només celebra les seves contribucions individuals, sinó que també destaca la importància fonamental de les matemàtiques en la resolució de problemes complexos i en la nostra comprensió del món.