“Defensa el teu dret a pensar, ja que fins i tot pensar incorrectament, és millor que no pensar”

Hipàtia d’Alexandria (350-370, 415, Alexandria) va ser una matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica. Era una savia excepcional, però desafortunadament, els seus escrits es van perdre en l’incendi de la Biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser l’última directora. Els seus coneixements abastaven des de la geometria i l’aritmètica fins a les matemàtiques aplicades, essent l’inventora de l’astrolabi i l’areòmetre. Davant d’un món dogmàtic i religiós, va ser assassinada el 415 d.C. per uns fanàtics cristians a causa de la seva negativa a abandonar els seus principis ideològics i defensar la llibertat de pensament crític.

Hipàtia d’Alexandria va néixer entre el 350 i el 370 d.C. a Alexandria, a l’actual Egipte. Va estudiar sota la guia del seu pare, Teó d’Alexandria, conegut matemàtic i filòsof estudiós del tractats de Claudi Ptolomeu. Se sap que va superar els coneixements del seu pare i va arribar a ser l’última directora de la Biblioteca d’Alexandria. Defensava la llibertat del coneixement i era coneguda per impartir classes on assistien pagans i cristians d’arreu, definint-la com a sàvia i amb integritat.

Hipàtia, filòsofa

Va ser una reconeguda filòsofa neoplatònica, una escola de pensament que afirmava que el principi de tot allò existent és la unitat absoluta, coneguda com a “el Un”, el principal concepte metafísic que vertebrava el seu sistema de creeces, del qual emanen totes les altres realitats. Hipàtia combinava la seva espiritualitat amb la ciència: l’astronomia i la matemàtica, aplicades a la filosofia, els ajudava a comprendre el paper de l’individu dins del món i com l’Univers funciona.Creien que l’abstinença sexual i la renúncia als desitjos mundans podien ajudar-los a alliberar-se de les passions terrenals i a elevar-se cap a la contemplació de les formes ideals i la divinitat.

Abraçant la filosofia neoplatònica, va portar una vida marcada per la castedat, ja que aquest corrent defensava que l’abstinença sexual i la renúncia als desitjos mundans podien ajudar-los a alliberar-se de les passions terrenals i a elevar-se cap a la contemplació de les formes ideals, apropant-los a la unió amb el “Un”.

Hipàtia fou reconeguda com el major exponent filosòfic de la seva època per diversos companys coetanis seus, com Sòcrates l’Escolàstic. Durant les seves lliçons, duia les típiques túniques que duien els seus companys acadèmics, privilegi reservat pels homes, però que en el cas d’Hipàtia semblava haver un concens de no dubtar en la seva mereixença.

Hipàtia, matemàtica

Encara que la major part dels seus textos s’han perdut, la seva correspondència amb Sinesi de Cirene i altres estudiosos coetanis ens proporciona informació sobre els seus treballs. En l’àmbit de l’aritmètica, va escriure comentaris sobre l’aritmètica de Diofant, i en geometria va simplificar els conceptes de “Còniques” d’Apol·loni. Juntament amb el seu pare, va editar i comentar “Els Elements d’Euclides”, el segon llibre més editat, després de la Bíblia.

En relació a la matemàtica aplicada, se li atorga la invenció de l’astrolabi, instrument que serveix per determinar la posició dels astres a la bòveda celeste per triangulació. Del grec ἀστρολάβιον, “buscador dels astres”, fou usat per navegants. arquitectes i enginyers per  fins el segle XVIII per a guiar-se, sobretot a la mar. Com a dada curiosa, els navegants musulmans l’utiltizaven per guiar-se determinant la posicio de la Meca i així poder orientar-s’hi per resar. Per altra banda, també se li atribueix la invenció de l’areòmetre, un instrument que serveix per mesurar la densitat relativa de líquids, és a dir, la densitat d’una substància ab la densitat d’una altra que es pren com a referència.

Hipàtia, màrtir

Malgrat la tensió creixent entre pagans i cristians a Alexandria, Hipàtia aconseguia mantenir-se al marge, fins i tot quan el patriarca Teòfil va ordenar destruir el gran santuari pagà de la ciutat dedicat al déu greco-egipic Serapis. Serapeum. Va obtenir el títol de consellera d’Orestes, prefecte de l’Imperi Romà d’Orient, gràcies a la seva capacitat de raonament i intel·ligència. Malauradament, les acusacions de blasfèmia i anticristianisme en contra d’ella, per la simple negativa de renunciar als seus ideals pagans, van portar al seu brutal assassinat per part de partidaris del bisbe Ciril d’Alexandria.

Hipàtia, símbol de la raó enfront de la barbàrie.