“Els meus mètodes són realment mètodes de treball i de pensament; per això s’han colat pertot anònimament.”

Emmy Amalie Noether, coneguda com la “mare de l’àlgebra abstracta” va ser una figura destacada en el camp de les matemàtiques, contribuint de manera significativa al desenvolupament de la teoria dels invariants i a la teoria d’ideals, entre altres àrees. Malgrat els obstacles de gènere que les dones enfrontaven en el món acadèmic de principis del segle XX, Noether va aconseguir destacar i esdevenir una de les principals figures matemàtiques. La seva feina influent va incloure l’establiment de relacions fonamentals entre simetries en física i els principis de conservació, donant a lloc el Teorema de Noether. La seva passió i dedicació van obrir camí a nous horitzons en l’àmbit de les matemàtiques, i el seu llegat continua sent una font d’inspiració per a generacions futures.

Emmy Amalie Noether, nascuda el 1882 a Erlangen, Alemanya, filla de Max Noether, professor de matemàtiques, i Ida Amalia Kaufmann. Era la primogènita de quatre germans, i tot i que de petita no destacava en matemàtiques, essent que mostrava un gran interès en la dansa i la música, acabaria convertint-se en una de les principals figures matemàtiques del segle XX.

El 1900 va rebre el certificat oficial de professora d’anglès i francès amb la qualificació d’excel·lent, habilitant-la com a professora de llengües per a escoles de dones.

Les dones tenien permís per estudiar a les universitats alemanyes de manera no oficial, és a dir, només com a oients, sota l’aprovació prèvia de cada professor. Noether va obtenir permís per assistir a cursos a la Universitat de Erlangen durant els anys 1900 a 1902. Era una de les dues estudiants dones que assistien a cursos a Erlangen i, a més dels cursos de matemàtiques, va continuar el seu interès en l’estudi de llengües, impartides pel professor d’Estudis Romans i per un historiador. Al mateix temps, es preparava per a les proves que permetien als estudiants accedir a qualsevol universitat. Després de passar aquesta prova de matriculació a Nürnberg el 14 de juliol de 1903, va anar a la Universitat de Göttingen. Durant 1903-04, va assistir com a oient a cursos a la Universitat de Göttingen, incloent-hi classes de David Hilbert i Hermann Minkowski, entre d’altres matemàtics.

El 24 d’octubre de 1904, quan va tornar a Erlangen, les dones ja es podien matricular, aquest cop estudiant només matemàtiques, i el 13 de desembre de 1907 va obtenir el doctorat ‘summa cum laude’ sota la direcció de Paul Gordan, en el qual va treballar en la teoria formal dels invariants, el conegut Teorema de Noether, i va demostrar una relació entre les simetries en física de la relativitat i els principis de conservació.

Havent completat el seu doctorat, la progressió normal cap a un càrrec acadèmic hauria estat la habilitació. No obstant això, aquest camí no era obert per a les dones, així que Noether va romandre a Erlangen, ajudant el seu pare en les seves lliçons.

El 1908 va ser elegida al Circolo Matematico di Palermo, i el 1909 va ser convidada a ser membre de la Deutsche Mathematiker-Vereinigung; el mateix any va ser convidada a pronunciar un discurs a la reunió anual de la Societat a Salzburg. Al llarg d’aquests anys a Erlangen, va assessorar dos estudiants de doctorat que eren oficialment supervisats pel seu pare. Aquests eren Hans Falckenberg (doctorat 1911) i Fritz Seidelmann (doctorat 1916). Durant aquest temps, Hilbert va permetre a Noether donar classes fent publicitat dels seus cursos sota el seu propi nom:

Seminari de Física Matemàtica: Professor Hilbert, amb l’assistència de la Dra. E Noether, dilluns de 4 a 6, sense matrícula.

A Göttingen, després de 1919, Noether es va allunyar de la teoria dels invariants per treballar en teoria d’ideals, produint una teoria abstracta que va ajudar a desenvolupar la teoria dels anells. No va ser fins a l’any 1923 que va rebre el seu primer salari, després de gairebé 20 anys de treball. A Idealtheorie in Ringbereichen (1921)  va donar la descomposició d’ideals en interseccions d’ideals primers en qualsevol anell commutatiu amb condició de cadena ascendent. El 1924, publicà Abstrakter Aufbau der Idealtheorie in algebraischen Zahlkörpern, article en què va donar cinc condicions sobre un anell que li van permetre deduir que en aquests anells commutatius cada ideal és el producte únic d’ideals primers.

Va acceptar la plaça de professora visitant durant un any al Bryn Mawr College als Estats Units i l’octubre de 1933 va viatjar als Estats Units a bord del vaixell Bremen per ocupar el càrrec. Noether va dirigir un seminari durant el semestre d’hivern de 1933-34 per a tres estudiants i un membre del personal. Van treballar en el primer volum de l’obra Moderne Algebra de Van der Waerden, que el 1924 havia passat un any estudiant amb ella a Göttingen. El febrer de 1934 va començar a donar conferències setmanals a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton.

La mort de Noether va ser sobtada i inesperada. Al abril de 1935, els metges van descobrir que tenia un tumor. Dos dies més tard, van operar-la, trobant més tumors que creien benignes i no van extreure. L’operació semblava un èxit i durant tres dies la seva condició va millorar. No obstant això, el quart dia va col·lapsar de sobte i va desenvolupar una temperatura molt alta. Va morir més tard aquell dia.