Sofia Kovalevskaya, la matemàtica amb ànima de poeta

Sofia Kovalevskaya va ser una figura pionera en el camp de les matemàtiques, realitzant contribucions significatives en anàlisi, equacions diferencials parcials i mecànica. El seu treball va obrir camí per a futures generacions de dones en la ciència, trencant les barreres de gènere en l’acadèmia durant el segle XIX. El llegat de Kovalevskaya es caracteritza per la seva extraordinària intel·ligència, resiliència davant les constriccions socials i el seu impacte perdurable en la comunitat matemàtica.

Sofia Vasilievna Kovalevskaya va néixer el 15 de gener de 1850 a Moscou, Rússia, en una família de la noblesa russa. El seu pare, Vassili Korvin-Krukovski, era un tinent general de l’exèrcit rus, i la seva mare, Elizaveta Xubert, era d’ascendència alemanya i russa. Des de jove, Sofia va demostrar una aptitud excepcional per a les matemàtiques. El seu interès va ser despertat per un conjunt d’apunts de conferències sobre càlcul diferencial i integral que van ser utilitzats per empaperar la seva habitació de petita.

La família havia encarregat paper de paret de Sant Petersburg per redecorar la casa on vivien, però van cometre un petit error en calcular quants rotllos necessitarien i en van acabar necessitant un més. En lloc de demanar un rotllo addicional, van decidir empaperar l’habitació de la petita Sofia amb fulls de paper antics i van buscar-ne alguns a les golfes. Allà hi havia els apunts de les conferències d’Ostrogradski sobre anàlisi diferencial i integral, perquè el pare de Sofia havia assistit al seu curs quan estava fent la seva formació militar. Aquesta decoració poc convencional va esdevenir el centre de la seva fascinació, la qual la va portar a perseguir estudis en un camp inusual per a les dones del seu temps.

De ben jove, Sofia va començar a demostrar un gran talent per l’àlgebra, però el seu pare va decidir limitar els estudis de la seva filla. Ella va aconseguir una còpia del llibre “Eléments d’Algèbre” de Louis Pierre Marie Bourdon i el llegia d’amagat quan tothom a la casa dormia. Un veí i professor de física, Nikolai Nikanorovich Tyrtov, va deixar a la família una còpia del seu nou llibre que Sofia va començar a estudiar. Quan Tyrtov va escoltar les seves explicacions i les deduccions que havia fet sobre tot allò que desconeixia, va quedar meravellat i va recomanar al seu pare que facilités a la seva filla l’estudi de les matemàtiques.

A Rússia, les dones no podien assistir a la universitat, de manera que l’educació de Kovalevskaya va ser informal i autodidacta. Decidida a seguir amb una educació formal, Kovalevskaya va trobar obstacles significatius a causa del seu gènere. Durant aquesta època, una de les majors influencies a la vida de Sofia va ser la seva germana Anyuta, qui estant a Sant Petersburg havia entrat en contacte amb un grup de nihilistes que defensaven l’alliberament dels esclaus, l’emancipació de la dona, la importància de l’educació i la ciència, a més de rebel·lar-se contra tota mena d’autoritat.

Anyuta creia que l’única manera de viatjar i obtenir una educació era casar-se. Ella i una amiga van conèixer Vladimir Onufrievich Kovalevsky, un jove paleontòleg, amb la idea que si ell es casava amb una d’elles, totes dues podrien “escapar”. En aquell moment, Sofia tenia divuit anys i en una ocasió va anar amb la seva germana a conèixer Vladimir, qui, després d’aquella trobada, va insistir que es casaria amb Sofia en lloc d’Anyuta o la seva amiga. Sofia es va adonar que casant-se amb Vladimir podia fer el que la seva germana volia i viatjar a l’estranger per accedir a l’educació superior. Si estava soltera, el seu pare no li permetria sortir de casa per estudiar a una universitat, i a Rússia les dones no podien viure separades de les seves famílies sense el permís escrit del seu pare o marit.

Així que el setembre de 1868 es va casar amb Vladimir i un any després es va mudar a Heidelberg, Alemanya, per estudiar matemàtiques, on va haver d’obtenir un permís especial per assistir a les conferències de manera no oficial, ja que les dones no eren formalment admeses a la universitat.

Després de Heidelberg, Kovalevskaya es va traslladar a Berlín per estudiar sota la tutela del matemàtic Karl Weierstrass. Encara que la Universitat de Berlín no permetia l’assistència de dones a les classes, Weierstrass va acordar tutoritzar-la privadament. Sota la seva guia, Kovalevskaya va produir tres treballs que més tard servirien com a la seva tesi doctoral. El 1874, va aconseguir un doctorat summa cum laude per la Universitat de Göttingen, malgrat mai haver assistit a una classe allà, basant-se en la rellevància del seu treball presentat in absentia.

La primera dona a aconseguir una càtedra al nord d’Europa

El retorn de Kovalevskaya a Rússia va ser rebut amb oportunitats professionals limitades. Es va centrar a criar la seva filla i escriure per un període, però la seva passió per les matemàtiques mai va disminuir. El 1883, gràcies a la intervenció de Gösta Mittag-Leffler, va acceptar una posició a la Universitat d’Estocolm, a Suècia, convertint-se en la primera dona que ocupava una càtedra a l’Europa del Nord. La seva estada a Estocolm va estar marcada per contribucions de recerca significatives, particularment en les àrees d’equacions diferencials parcials i la dinàmica dels anells de Saturn, i es va convertir en editora de la nova revista Acta Mathematica.

Un dels seus resultats més famosos és el Top de Kovalevskaya, una solució al moviment d’un cos rígid girant al voltant d’un punt fix. Aquest treball li va valer el prestigiós Premi Bordin de l’Acadèmia de Ciències Francesa el 1888. La seva recerca sobre la teoria d’equacions diferencials parcials també va portar al desenvolupament del que ara es coneix com el Teorema de Cauchy-Kovalevskaya, un resultat fonamental en el camp de l’anàlisi matemàtica.

L’estudi de Kovalevskaya en aquest àmbit va ser reconegut amb un guardó de l’Acadèmia de Ciències de Suècia el 1889, i en el mateix any va ser nomenada membre corresponent de l’Acadèmia Imperial de Ciències. Això va succeir malgrat que les autoritats tsaristes li havien denegat en diverses ocasions l’accés a un càrrec universitari dins del seu país.

Kovalevskaya va morir de pneumònia el 10 de febrer de 1891, als 41 anys. Encara que la seva vida va ser curta, el seu impacte en les matemàtiques i en el paper de les dones en la ciència és perdurable. Va ser una pionera que va desafiar les normes socials, i el seu llegat continua inspirant matemàtics i científics arreu del món.

Més enllà dels seus èxits matemàtics, Kovalevskaya també va ser una escriptora consumada. La seva memòria, “Una infància russa”, la seva novel·la semiautobiogràfica “Noia nihilista”, i els seus diversos altres escrits proporcionen una visió de la seva vida i els desafiaments que va enfrontar com a dona en un camp dominat per homes.

Avui dia, Sofia Kovalevskaya és recordada no només per la seva obra matemàtica sinó també com a pionera per a les dones en la ciència. El seu nom es commemora de diverses maneres, incloent-hi el Premi Sofia Kovalevskaya, finançat per la Fundació Alexander von Humboldt. La seva història és un testimoni del poder de la resiliència, la intel·ligència i la persecució de la passió contra tots els obstacles.