L’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres ha anunciat el premi atorgat al matemàtic Dennis Parnell Sullivan «per les seves contribucions innovadores a la topologia en el seu sentit més ampli i, en particular, als seus aspectes algebraics, geomètrics i dinàmics».
Dennis Sullivan, matemàtic de la Stony Brook University, és el guanyador del Premi Abel 2022, considerat el Nobel de les matemàtiques.
A finals del segle XIX neix la topologia com un nou enfocament qualitatiu de la geometria. En aquesta branca de les matemàtiques, un cercle i un quadrat són el mateix, però la superfície de la terra i la d’una rosquilla són diferents. El desenvolupament d’un llenguatge precís i d’eines quantitatives per a mesurar les propietats dels objectes que no canvien quan es deformen ha estat d’un valor incalculable en totes les branques de les matemàtiques i en altres camps, amb aplicacions destacades en física, economia i ciència de dades.
Dennis Sullivan, ha canviat moltes vegades el panorama de la topologia introduïnt nous conceptes, demostrant teoremes emblemàtics, donant resposta conjectures antigues i formulant nous problemes que han impulsat avenços en el camp. Dennis Sullivan té la virtut de saber saltar d’àrea, aparentment sense esforç, tot utilitzant nocions algebraiques, analítiques i geomètriques. Sullivan, membre carismàtic de la Comunitat matemàtica, ha trobat connexions profundes entre una impressionant varietat de branques de les matemàtiques.
Amb el transcórrer dels anys, ha estat vinculat a nombroses universitats, i durant la seva estada a França, va aconseguir un dels seus avenços més importants: una nova manera d’entendre la teoria de l’homotopia racional, subcamp de la topologia algebraica.
A finals de la dècada de 1970, Sullivan va començar a abordar problemes de sistemes dinàmics -l’estudi d’un punt que es mou en un espai geomètric-, camp generalment considerat molt allunyat de la topologia algebraica, branca en la qual havia començat la seva carrera. La capacitat dels ordinadors per a iterar funcions més enllà del que els humans sols podien aconseguir, havia generat un enorme interès cap al camp conegut popularment com a «teoria del caos», ja que nombrosos sistemes dinàmics presentaven un comportament caòtic.
El 1999, Sullivan i Moira Chas van descobrir una nova invariant d’una varietat basada en bucles, amb el que es va crear la topologia de cordes, camp que ha crescut ràpidament en els últims anys.
Entre els seus resultats rellevants en topologia s’hi troba la demostració de la conjectura d’Adams i, en sistemes dinàmics, la demostració que les aplicacions racionals no tenen dominis errants, conjectura irresolta durant seixanta anys. La persistència de Dennis Sullivan per la comprensió dels fonaments, així com la seva capacitat per trobar analogies entre diferents àrees de les matemàtiques i relacionar-les, ha canviat la disciplina per sempre.
Sullivan ha obtingut nombrosos premis, entre d’altres el Premi Leroy Steele (2006), el Premi Wolf de Matemàtiques (2010) i el Premi Balzan de Matemàtiques (2014).
Què és el Premi Abel?
El Premi Abel és una condecoració concedida per l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres cada any des del 2003, i commemora al matemàtic noruec Niels Henrik Abel. Està finançat pel Govern de Noruega i la seva dotació és de 7,5 milions de corones noruegues (761.421 €). L’elecció del candidat premiat es basa en la recomanació del Comitè del Premi Abel, compost per cinc matemàtics reconeguts internacionalment.
Dennis Parnell Sullivan rebrà el Premi Abel durant l’acte de lliurament que se celebrarà a Oslo el dia 24 de maig.

CRM Comm Team
Anna Drou | Paula Lomascolo | Pau Varela
When the reward comes within reach, the brain changes what it compares
As the tokens piled up, choices got faster and more accurate at the same time. The yardstick for judging each offer had moved.CRM CommPau VarelaCRMComm@crm.catGet the latest CRM news and activities in your inbox.Recent newsletters →Two subjects...
Almost every automaton can be reset with a short word
Guillaume Chapuy (Université Paris Cité, CNRS) and Guillem Perarnau (UPC, CRM) have shown that a random finite automaton with n states can, with high probability, be reset by a word of length of order √n log n. The result, published in ACM Transactions on Algorithms, pins the exponent at 1/2, the lower end of a decade of numerical estimates, and addresses the random version of the synchronization problem behind a conjecture Ján Černý posed in 1964 and which still remains open.
Exposició ‘Les matemàtiques de Gaudí’
CRM quod erat demonstrandum | 48
ADA: Decoding Brain Signals Misaligned in Time
The study addresses a key limitation of current brain decoding techniques: the difficulty of interpreting internal mental processes whose temporal dynamics vary from trial to trial.Decoding what is happening in a person’s mind from their brain activity is one of the...
Rare curves, many points: Christophe Ritzenthaler and Rachel Pries on their research and the work around it
Christophe Ritzenthaler (Université de Rennes) and Rachel Pries (Colorado State University) both work on curves over finite fields: he hunts curves with as many points as possible, she hunts curves that almost never occur. In conversation with the CRM during their...






