Julia Robinson: la matemàtica que va trencar barreres.

La vida de Julia Robinson, una de les més distingides matemàtiques del segle XX, és una història de superació, dedicació i descobriments que van canviar la manera com entenem algunes de les qüestions més fonamentals de la matemàtica. Nascuda en un context de reptes personals des de la seva infància, Robinson va superar adversitats per esdevenir una figura clau en la solució de l’enigma plantejat pel desè problema de Hilbert, una fita que va transcendir els límits de la matemàtica teòrica per tocar els fonaments de la computabilitat i la complexitat computacional.

Julia Robinson, nascuda Bowman, va néixer un 8 de desembre 1919 a Saint Louis, als Estats Units. La petita de dues germanes, després de la mort de la seva mare es va haver de mudar amb la seva família a Arizona i finalment a San Diego, on va rebre la seva educació secundària. De nena va haver de fer front a seriosos problemes de salut que la van apartar dels estudis durant períodes significatius.

Amb només nou anys, Robinson va contraure l’escarlatina, seguida poc després per la febre reumàtica. En aquell moment, la penicil·lina s’acabava de descobrir, però encara no estava disponible com a tractament. A causa d’això, Julia va haver de passar un any vivint a casa d’una infermera, lluny de la seva família. Això va suposar la pèrdua de dos anys d’escolaritat. En els seus últims anys d’escola, destacava per ser l’única noia a les classes de matemàtiques i física. No obstant això, va brillar amb llum pròpia, aconseguint premis en ambdues matèries, a més de la medalla Bausch i Lomb a la millor alumna de ciències.

Tot i que tothom, tant pares com professors, esperaven que anés a la universitat, ningú preveia que aprofundiria en el seu talent matemàtic més enllà d’obtenir una qualificació docent. El 1936, va entrar a la Universitat Estatal de San Diego. Un any més tard, però, el seu pare es va llevar la vida a causa dels problemes econòmics que travessava derivats de la Gran Depressió. La família es va veure obligada a traslladar-se a un petit apartament, i una tieta va ajudar a sufragar els costos universitaris de Julia i Constance. En aquesta etapa, la influència més gran en el desenvolupament matemàtic de Julia no va provenir dels seus cursos universitaris, sinó de la lectura de “Men of Mathematics” d’Eric Temple Bell.

El 1939, es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley i l’any següent va aconseguir la llicenciatura. L’any 1941, Julia va completar el seu màster en matemàtiques i va romandre a Berkeley com a professora ajudant.

El 22 de desembre de 1941 es va casar amb Raphael Robinson. Després del casament, no va poder continuar ensenyant al departament de matemàtiques perquè la normativa de la universitat no permetia que dos membres de la mateixa família treballessin al mateix departament. Julia no estava satisfeta amb l’ensenyament d’estadística, que era l’única opció que se li permetia, però malgrat això, va publicar el seu primer treball a partir de la seva experiència al laboratori d’estadística de Berkeley. En aquest moment, Julia va decidir deixar les matemàtiques temporalment.

El desè problema de Hilbert

El 1946, després de visitar Princeton amb el seu marit, va decidir reprendre la seva carrera matemàtica i començar el seu doctorat. El tema de la seva tesi va ser “Problemes de definibilitat i decisió en aritmètica”. El 1948, Julia Robinson va obtenir el seu doctorat. Aquell mateix any, va abordar un dels grans reptes matemàtics del seu temps: el desè problema de Hilbert, un dels 23 reptes plantejats l’any 1900 per l’influent matemàtic alemany David Hilbert. El problema consistia a trobar un mètode eficaç per a determinar si una equació diofàntica, una equació polinòmica amb coeficients enters i solucions que han de ser nombres enters, té solució o no. “No crec que pugui suportar morir sense saber la resposta”, va arribar a dir a la seva germana i biògrafa.

La solució al problema no es trobaria fins a l’any 1970, quan el matemàtic soviètic Yuri Matiyasevich va anunciar que havia resolt el desè problema de Hilbert. Matiyasevich tenia vint-i-dos anys en aquell moment, nascut just quan Robinson començava a interessar-se per aquest problema.

A més de la seva tasca sobre el desè problema de Hilbert, Robinson va tenir una carrera matemàtica prolífica, amb importants contribucions a diversos camps. Va establir una definició formal de les funcions recursives generals, obrint un nou camp d’investigació en lògica matemàtica. També va aprofundir en l’estudi de les funcions recursives primitives, un subconjunt amb importants aplicacions en la teoria de la computació. Robinson va demostrar la indecidibilitat d’anells i camps algebraics, un resultat crucial que va provar que certs problemes matemàtics relacionats amb aquestes estructures algebraiques no tenen solució algorítmica.

Julia Robinson va ser reconeguda per la seva trajectòria amb diversos honors i distincions. Va ser la primera dona a ser nomenada al prestigiós National Academy of Sciences el 1975 i, posteriorment, va esdevenir la primera presidenta de l’American Mathematical Society el 1983, tot i que les seves condicions de salut li van impedir completar el seu mandat. El 1984 Robinson va ser diagnosticada de leucèmia i va morir el 30 de juliol de 1985, a l’edat de seixanta-cinc anys.

Més enllà de la seva contribució científica, la vida de Robinson va ser també un testimoni de la lluita per la igualtat de gènere en el camp científic. Amb la seva dedicació i brillantor, Robinson va deixar una empremta indeleble en el món de les matemàtiques. El seu treball ha tingut un impacte significatiu en diversos camps, des de la lògica matemàtica fins a la teoria de la computació, i la seva influència encara és present en l’actualitat.