MARIA “MONTSERRAT”
CAPDEVILA D’ORIOLA

María “Montserrat” Capdevila d’Oriola va ser una matemàtica i professora pionera, reconeguda per ser la primera dona a exercir com a professora universitària a Espanya. Amb una formació destacada a la Universitat de Barcelona i a la Sorbona, es va especialitzar en àrees avançades com la teoria de funcions i els espais de Hilbert. Tot i que la Guerra Civil i la repressió franquista van interrompre la seva carrera investigadora, va continuar exercint com a docent en diversos instituts. També va destacar pel seu compromís cívic i mediambiental, especialment en la preservació del Bosc de Can Gallart. El seu llegat ha estat reconegut amb diversos homenatges, com el nom d’un avió de Catalonian Airlines.

María “Montserrat” Capdevila d’Oriola va néixer a Cabestany l’any 1905. El seu pare, J. Capdevila, era representant de la companyia farmacèutica Bayer, mentre que la seva mare, T. d’Oriola, provenia d’una família de vinaters del Rosselló. Tot i haver nascut a França, va créixer a Barcelona, ciutat on també va morir el 4 d’octubre de 1993.

El 1928 es va llicenciar a la Facultat de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de la Universitat de Barcelona, destacant amb un expedient brillant en matemàtiques. Va iniciar el doctorat a la Universitat Central de Madrid, però no el va arribar a defensar.

Va exercir com a investigadora i professora. Malauradament, no es conserven registres de la seva tasca investigadora. En canvi, la seva trajectòria com a docent està ben documentada. El 1928 va ser nomenada catedràtica de matemàtiques a l’Institut de Zafra. Posteriorment, va ocupar places a Alcoi i a Reus com a catedràtica de Llengua i Literatura Franceses.

Durant el curs 1931-1932, va exercir com a professora auxiliar d’Astronomia General i Física del Globus a la Universitat de Barcelona, convertint-se en la primera professora universitària d’Espanya. L’any 1931, va ser seleccionada per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis (JAE) per fer una estada de nou mesos a la Universitat de la Sorbona, a París. Aquesta beca no era només un reconeixement al seu talent, sinó també una aposta per formar científiques en un moment en què les dones eren pràcticament absents del món acadèmic superior. A la Sorbona, va participar en el Seminari de Matemàtiques, on va estudiar teoria de funcions i axiomàtica dels espais de Hilbert, dues àrees fonamentals en l’anàlisi funcional i la matemàtica moderna. Aquestes disciplines, en aquell moment, estaven en plena efervescència, i Capdevila va tenir l’oportunitat de formar-se en un entorn d’avantguarda, sota la influència de figures com Gaston Maurice Julia, conegut pels seus treballs sobre funcions iteratives i precursor de la teoria dels fractals.

Tot i que no va arribar a defensar la seva tesi doctoral, la seva formació a París la va situar entre les poques dones espanyoles amb una preparació matemàtica d’aquest nivell. Malauradament, la Guerra Civil i la repressió franquista van interrompre la seva trajectòria investigadora, truncant una carrera que prometia una aportació significativa a la matemàtica espanyola.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, es va refugiar a França gràcies a la seva nacionalitat. En acabar el conflicte, va haver de passar un procés de depuració, com molts altres docents represaliats pel règim franquista. El 1940, va recuperar una plaça com a catedràtica de setena categoria a l’Institut de Figueres, i més endavant es va traslladar a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, on es va jubilar.

Va ser una de les primeres sòcies de la Sociedad Española de Matemáticas (1911-1936) i va destacar també pel seu compromís cívic: va lluitar per preservar i fer prosperar el Bosc de Can Gallart, al barri d’Horta, un jardí anglès de caràcter natural i ecològic. Actualment, el bosc és de titularitat pública i rep el nom de Jardins de Maria Capdevila, en reconeixement a la seva tasca de conservació i defensa del patrimoni natural.

Com a reconeixement, la companyia aèria catalana Catalonian Airlines va batejar un dels seus Boeing 757-300 amb el seu nom.