seleccionar pàgina

L'11 de juny, el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) va acollir la Jornada de Ciència Oberta, que va reunir investigadors per explorar els principis, els reptes i el potencial transformador de la ciència oberta. Amb una xerrada central a càrrec d'Ignasi Labastida i una taula rodona amb destacats experts, l'esdeveniment va oferir informació valuosa sobre com la transparència, l'accessibilitat i la col·laboració poden donar forma al futur de la recerca científica.

On juny 11, El Centre de Recerca Matemàtica (CRM) va allotjar el Jornada de Ciència Oberta, una iniciativa dissenyada per reflexionar sobre els principis, els reptes i les oportunitats que presenta la ciència oberta en el context de la recerca matemàtica i científica.

L'esdeveniment es va estructurar en tres parts principals. El discurs de benvinguda va ser pronunciat per Klaus Wimmer, investigador del grup de neurociència del CRM, que va emfatitzar la importància de l'esdeveniment com a oportunitat per fomentar una cultura d'obertura, col·laboració i responsabilitat en la recerca.

Benvinguda de Klaus Wimmer

A continuació, va tenir lloc una xerrada central a càrrec de Ignasi Labastida, cap de la Unitat de Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona i una de les veus més reconegudes en l'àmbit de la ciència oberta dins del context acadèmic català. La jornada va concloure amb una taula rodona amb Enric Valdinoci, professor de la Universitat d'Austràlia Occidental, editor en cap de Anàlisi no lineal i matemàtiques en enginyeria, i expert en equacions diferencials parcials, equacions no locals, càlcul de variacions i sistemes dinàmics; i Francesc Perera, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​investigador CRM, i redactor en cap de Publicacions Matemàtiques, la recerca del qual se centra en àlgebres d'operadors, àlgebra no commutativa i teoria de semigrups. La taula rodona va ser moderada pel mateix Labastida, generant un diàleg ric entre diverses perspectives sobre la implementació de pràctiques obertes en la recerca matemàtica.

Ignasi Labastida a l'inici de la seva xerrada.

La xerrada de Labastida, titulada “Ciència oberta per a tothom: pràctiques i implicacions”, va ser el tema central del dia. En la seva presentació, va oferir una visió crítica però inclusiva de la ciència oberta, emfatitzant que va molt més enllà del lliure accés als resultats de la recerca. La ciència oberta implica transparència, accessibilitat i participació activa en totes les etapes del procés científic—des de la planificació i generació de dades, passant per l'anàlisi i la revisió per parells, fins a la publicació i l'avaluació d'impacte. El seu missatge era clar: qualsevol persona involucrada en la recerca, independentment de la seva etapa professional, pot contribuir a una ciència més oberta, inclusiva i responsable.

Ignasi Labastida donant definicions d'accés obert

Labastida va desentranyar la complexitat de l'ecosistema de ciència oberta abordant les seves principals dimensions:

  • Accés obert a les publicacions: garantir que els articles científics estiguin disponibles gratuïtament per a tothom, sense barreres econòmiques ni de subscripció.
  • Dades de recerca obertes: promoure la disponibilitat i la reutilització de les dades generades en projectes científics, respectant alhora la privadesa i els estàndards ètics.
  • Revisió oberta per iguals: fomentar processos d'avaluació més transparents, on els comentaris dels revisors i les respostes dels autors es puguin fer públics.
  • Programari lliure i de codi obert: donar suport a l'ús i desenvolupament d'eines de programari el codi font de les quals és accessible, permetent la verificació, la millora i la reutilització.
  • Integritat científica: garantir pràctiques ètiques i responsables en la producció i comunicació del coneixement.
  • Avaluació responsable: repensar com s'avalua la qualitat de la recerca, prioritzant l'impacte real i la qualitat per sobre de les mètriques quantitatives.
  • Habilitats i formació: dotar els investigadors de les habilitats digitals, legals i ètiques necessàries per operar en un entorn obert.
  • Participació pública: implicar la societat en el procés científic, ja sigui a través de projectes de ciència ciutadana o de la comunicació activa dels resultats.

Ignasi Labastida ensenyant la complexitat de la ciència oberta en un esquema.

També va esbossar els principals estratègies de publicació en accés obert:

  • Accés obert verd: l'autor publica en una revista de subscripció i, després d'un període d'embargament, diposita una versió acceptada (postprint) en un repositori digital. Aquests repositoris permeten l'accés gratuït sense taxes de publicació.
  • Accés obert d'or: l'article es publica directament en una revista d'accés obert, disponible de manera immediata i permanent. En aquest model, els costos de publicació (CPA) solen estar coberts per institucions o finançadors, i els autors conserven els drets a través de llicències com ara Creative Commons.
  • Model híbrid: revistes de subscripció que permeten que articles individuals es publiquin en accés obert mitjançant el pagament d'una tarifa. Si bé això facilita la transició a models oberts, ha estat criticat per la "doble immersió" que pot suposar per a les institucions.
  • Accés obert de diamants: l'accés és gratuït tant per als lectors com per als autors. Les revistes que segueixen aquest model —sovint gestionades per universitats o institucions públiques— cobreixen els costos editorials mitjançant pressupostos interns o finançament públic. Labastida va destacar iniciatives com ara Centre de capacitat de diamants, que dóna suport a aquest tipus de publicació desenvolupant infraestructures sostenibles, inclusives i liderades per la comunitat.

Ignasi Labastida mostrant en una taula les diferents estratègies per publicar en obert.

La claredat i la profunda experiència de Labastida van permetre als assistents, especialment als investigadors novells del CRM, comprendre millor els reptes i les oportunitats d'adoptar pràctiques obertes en el seu treball diari. La seva participació va ser sens dubte un privilegi per al CRM, i estem profundament agraïts per la seva generositat i compromís.

Ignasi Labastida explicant el model verd d'accés obert.

També volem agrair sincerament als participants de la taula rodona, la experiència i les idees dels quals van enriquir el debat. Aquest esdeveniment va ser una excel·lent oportunitat per enfortir una cultura d'obertura, col·laboració i responsabilitat en la recerca matemàtica.

Enrico Valdinoci, Francesc Perera i Ignasi Labastida durant la taula rodona.

 

Subscriu-te per obtenir més notícies sobre CRM

Manteniu-vos al dia amb la nostra llista de correu per obtenir la informació sobre les activitats del CRM.

Comunicació CRM

Natàlia Vallina

CRMComm@crm.cat

 

Seeing Through Walls: María Ángeles García Ferrero at CRM

Seeing Through Walls: María Ángeles García Ferrero al CRM

D'octubre a novembre de 2025, María Ángeles García Ferrero va ocupar la Càtedra d'Excel·lència CRM, col·laborant amb Joaquim Ortega-Cerdà en desigualtats de concentració i impartint un curs BGSMath sobre el tema. La seva principal recerca se centra en el problema de Calderón,...

Xavier Ros-Oton among the 65 most cited mathematicians in the world

Xavier Ros-Oton entre els 65 matemàtics més citats del món

El professor ICREA de la Universitat de Barcelona i investigador afiliat al CRM Xavier Ros-Oton apareix a la llista Highly Cited Researchers 2025 de Clarivate, que enguany reinstaura la categoria de matemàtiques després de dos anys d'exclusió. Les citacions són una manera estranya de...

Diego Vidaurre joins the CRM through the ATRAE talent programme

Diego Vidaurre s'incorpora al CRM a través del programa de talent ATRAE

Diego Vidaurre s'ha incorporat al Centre de Recerca Matemàtica a través del programa ATRAE, aportant la seva experiència en la modelització de l'activitat cerebral espontània a través de múltiples modalitats de dades. El seu treball se centra en comprendre com la dinàmica intrínseca del cervell configura...