
L'11 de juny, el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) va acollir la Jornada de Ciència Oberta, que va reunir investigadors per explorar els principis, els reptes i el potencial transformador de la ciència oberta. Amb una xerrada central a càrrec d'Ignasi Labastida i una taula rodona amb destacats experts, l'esdeveniment va oferir informació valuosa sobre com la transparència, l'accessibilitat i la col·laboració poden donar forma al futur de la recerca científica.
On juny 11, El Centre de Recerca Matemàtica (CRM) va allotjar el Jornada de Ciència Oberta, una iniciativa dissenyada per reflexionar sobre els principis, els reptes i les oportunitats que presenta la ciència oberta en el context de la recerca matemàtica i científica.
L'esdeveniment es va estructurar en tres parts principals. El discurs de benvinguda va ser pronunciat per Klaus Wimmer, investigador del grup de neurociència del CRM, que va emfatitzar la importància de l'esdeveniment com a oportunitat per fomentar una cultura d'obertura, col·laboració i responsabilitat en la recerca.
A continuació, va tenir lloc una xerrada central a càrrec de Ignasi Labastida, cap de la Unitat de Recerca del CRAI de la Universitat de Barcelona i una de les veus més reconegudes en l'àmbit de la ciència oberta dins del context acadèmic català. La jornada va concloure amb una taula rodona amb Enric Valdinoci, professor de la Universitat d'Austràlia Occidental, editor en cap de Anàlisi no lineal i matemàtiques en enginyeria, i expert en equacions diferencials parcials, equacions no locals, càlcul de variacions i sistemes dinàmics; i Francesc Perera, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador CRM, i redactor en cap de Publicacions Matemàtiques, la recerca del qual se centra en àlgebres d'operadors, àlgebra no commutativa i teoria de semigrups. La taula rodona va ser moderada pel mateix Labastida, generant un diàleg ric entre diverses perspectives sobre la implementació de pràctiques obertes en la recerca matemàtica.
La xerrada de Labastida, titulada “Ciència oberta per a tothom: pràctiques i implicacions”, va ser el tema central del dia. En la seva presentació, va oferir una visió crítica però inclusiva de la ciència oberta, emfatitzant que va molt més enllà del lliure accés als resultats de la recerca. La ciència oberta implica transparència, accessibilitat i participació activa en totes les etapes del procés científic—des de la planificació i generació de dades, passant per l'anàlisi i la revisió per parells, fins a la publicació i l'avaluació d'impacte. El seu missatge era clar: qualsevol persona involucrada en la recerca, independentment de la seva etapa professional, pot contribuir a una ciència més oberta, inclusiva i responsable.
Labastida va desentranyar la complexitat de l'ecosistema de ciència oberta abordant les seves principals dimensions:
- Accés obert a les publicacions: garantir que els articles científics estiguin disponibles gratuïtament per a tothom, sense barreres econòmiques ni de subscripció.
- Dades de recerca obertes: promoure la disponibilitat i la reutilització de les dades generades en projectes científics, respectant alhora la privadesa i els estàndards ètics.
- Revisió oberta per iguals: fomentar processos d'avaluació més transparents, on els comentaris dels revisors i les respostes dels autors es puguin fer públics.
- Programari lliure i de codi obert: donar suport a l'ús i desenvolupament d'eines de programari el codi font de les quals és accessible, permetent la verificació, la millora i la reutilització.
- Integritat científica: garantir pràctiques ètiques i responsables en la producció i comunicació del coneixement.
- Avaluació responsable: repensar com s'avalua la qualitat de la recerca, prioritzant l'impacte real i la qualitat per sobre de les mètriques quantitatives.
- Habilitats i formació: dotar els investigadors de les habilitats digitals, legals i ètiques necessàries per operar en un entorn obert.
- Participació pública: implicar la societat en el procés científic, ja sigui a través de projectes de ciència ciutadana o de la comunicació activa dels resultats.
També va esbossar els principals estratègies de publicació en accés obert:
- Accés obert verd: l'autor publica en una revista de subscripció i, després d'un període d'embargament, diposita una versió acceptada (postprint) en un repositori digital. Aquests repositoris permeten l'accés gratuït sense taxes de publicació.
- Accés obert d'or: l'article es publica directament en una revista d'accés obert, disponible de manera immediata i permanent. En aquest model, els costos de publicació (CPA) solen estar coberts per institucions o finançadors, i els autors conserven els drets a través de llicències com ara Creative Commons.
- Model híbrid: revistes de subscripció que permeten que articles individuals es publiquin en accés obert mitjançant el pagament d'una tarifa. Si bé això facilita la transició a models oberts, ha estat criticat per la "doble immersió" que pot suposar per a les institucions.
- Accés obert de diamants: l'accés és gratuït tant per als lectors com per als autors. Les revistes que segueixen aquest model —sovint gestionades per universitats o institucions públiques— cobreixen els costos editorials mitjançant pressupostos interns o finançament públic. Labastida va destacar iniciatives com ara Centre de capacitat de diamants, que dóna suport a aquest tipus de publicació desenvolupant infraestructures sostenibles, inclusives i liderades per la comunitat.
La claredat i la profunda experiència de Labastida van permetre als assistents, especialment als investigadors novells del CRM, comprendre millor els reptes i les oportunitats d'adoptar pràctiques obertes en el seu treball diari. La seva participació va ser sens dubte un privilegi per al CRM, i estem profundament agraïts per la seva generositat i compromís.
També volem agrair sincerament als participants de la taula rodona, la experiència i les idees dels quals van enriquir el debat. Aquest esdeveniment va ser una excel·lent oportunitat per enfortir una cultura d'obertura, col·laboració i responsabilitat en la recerca matemàtica.
|
Comunicació CRMNatàlia Vallina
|
Niclas Rieger defensa la seva tesi doctoral sobre anàlisi climàtica basada en dades i contaminació marina
Niclas Rieger va defensar la seva tesi doctoral a l'Institut de Ciències del Mar, culminant un procés de recerca centrat en l'extracció de coneixements tant de conjunts massius de dades climàtiques com d'observacions ambientals escasses. Desenvolupat dins del projecte europeu CAFE...
Un dia d'estructures superiors en geometria simplèctica i de Poisson, amb tapes d'estiu a la UPC Barcelona
L'esdeveniment "Una invitació d'estiu a les tapes d'estructures superiors en geometria simplèctica i de Poisson I", celebrat el 7 de juliol de 2025 a l'EPSEB–UPC, va comptar amb xerrades d'Alejandro Cabrera, Chenchang Zhu, Miquel Cueca i Mario Garcia-Fernández, que van oferir una exploració rica i informal...
Luís Álamo, premi al millor pòster a la SFMC 2025 per un treball dirigit per Jezabel Curbelo
Luís Álamo, estudiant del màster FISYMAT de la Universitat de Granada, ha guanyat el premi al millor pòster a la conferència 3rd Spanish Fluid Mechanics Conference (SFMC25) amb un treball sobre estructures coherents Lagrangianes, basat en el seu...
Tres investigadors de CRM convidats a parlar al Congrés Internacional de Matemàtics de 2026
D'esquerra a dreta: Xavier Cabré, Joaquim Ortega (foto de Xènia Fuentes, UB), i Xavier Tolsa. Tres investigadors adscrits al Centre de Recerca Matemàtica (CRM), Xavier Cabré, Joaquim Ortega-Cerdà i Xavier Tolsa, han estat convidats a...
Gissell Estrada, beca Leonardo 2025 per explorar la migració col·lectiva amb matemàtiques i robots
L'investigadora Gissell Estrada Rodríguez, professora a la UPC i adscrita al CRM, ha rebut una Beca Leonardo 2025 per desenvolupar un projecte que combina matemàtiques i robòtica per estudiar la migració col·lectiva en sistemes vius i artificials....
JISD 2025 – On els sistemes dinàmics es troben amb les EDP
El JISD 2025, celebrat al Centre de Recerca Matemàtica (CRM) del 30 de juny al 4 de juliol de 2025, va incloure quatre minicursos avançats impartits per Dmitry Dolgopyat (sobre promediació i acceleració de Fermi en sistemes dinàmics), Serena Dipierro (sobre la teoria de mínims no locals...
ICMNS 2025: Deu anys de neurociència matemàtica, celebrats a Barcelona
La 10a edició de la Conferència Internacional de Neurociència Matemàtica (ICMNS 2025) va reunir més de 150 investigadors de més de 25 països al PRBB de Barcelona. Organitzat pel CRM i la UPC, amb el suport de la UPF, l'esdeveniment...
Hong Wang: Sobre la resolució de Kakeya i el repensament de la restricció
A la conferència Modern Trends in Fourier Analysis celebrada al Centre de Recerca Matemàtica, el matemàtic Hong Wang (NYU Courant) va presentar un nou enfocament de la conjectura de restricció de Stein, connectant-la amb problemes d'incidència geomètrica...
Un viatge a través de l'anàlisi harmònica i les EDP – Crònica de l'escola d'estiu de CRM
Del 25 al 27 de juny de 2025, l'Escola d'Estiu sobre Anàlisi Harmònica i EDP va reunir investigadors i estudiants durant tres dies de cursos avançats i debats. Amb conferències de Taoufik Hmidi, Daniel Faraco i Joan Verdera, el programa va tractar temes com...
Guillem Blanco rep el Premi José Luis Rubio de Francia 2024
Guillem Blanco, professor de la UPC i investigador adscrit al CRM, ha estat guardonat amb el Premi José Luis Rubio de Francia 2024 per les seves contribucions a la teoria de les singularitats i els D-mòduls. El jurat ha destacat, entre altres...
Hypatia 2025 reuneix joves investigadors en matemàtiques
La quarta edició de la Hypatia Graduate Summer School va tenir lloc del 16 al 19 de juny de 2025 a Barcelona. Adreçada a estudiants de doctorat, l'escola va combinar dos cursos avançats de teoria de nombres amb un col·loqui públic, una projecció de pel·lícules i...
Javier Gómez Serrano col·labora amb Terence Tao i DeepMind en un projecte d'IA per resoldre problemes matemàtics oberts
Javier Gómez Serrano, exmembre del CRM i professor a la Universitat Brown, treballa amb Terence Tao i DeepMind en AlphaEvolve, una eina d'IA que utilitza l'evolució del codi per resoldre problemes matemàtics complexos. Per a ell, això indica un canvi en la manera com es fa la recerca...