Quatre matemàtiques afiliades al CRM al rànquing de dones investigadores a Espanya del 2026

Quatre matemàtics afiliats al Centre de Recerca Matemàtica (CRM) apareixen a l'última edició de la Rànquing de les investigadores espanyoles i establertes a Espanya, publicat l'abril de 2026: Tere M-Seara, Eva Miranda, Núria Fagella i Marta Mazzocco. Tres d'ells ho són full professors a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a la Universitat de Barcelona (UB); Marta Mazzocco és professora de recerca ICREA, també a la UPC. El seu treball abasta la geometria, la física matemàtica i els sistemes dinàmics.

El rànquing

La llista està elaborada pel Laboratori de Cibermetria, un grup de recerca de l'Institut de Béns Públics i Polítiques (IPP) del CSIC a Madrid. La seva edició de l'abril de 2026 (GS-ORCID-OpenAlex) recopila els perfils públics de Google Scholar de 12,110 dones: investigadores espanyoles que treballen a Espanya o a l'estranger, i investigadores de qualsevol nacionalitat amb seu a institucions espanyoles. Els perfils s'ordenen per índex h i recompte total de cites, i per ser inclòs, un perfil ha de tenir un identificador ORCID públic i un índex h de com a mínim 18. Aquesta edició afegeix, per a cada investigadora, els indicadors equivalents extrets d'OpenAlex.

L'objectiu és fer més visible la producció de les dones investigadores i fomentar l'ús d'identificadors oberts com ara ORCID i ROR, que connecten investigadors, institucions i publicacions a través de bases de dades. La classificació és bibliomètrica: recopila dades de citacions disponibles públicament i no avalua la qualitat dels resultats individuals.

Els quatre investigadors

Tere M-Seara (índex h 30, 3,009 cites) és un full professor a la UPC, on dirigeix ​​un grup de Sistemes Dinàmics de més de vint investigadors que treballen en mecànica celeste i neurociència matemàtica. La seva pròpia recerca desenvolupa eines analítiques per a la dinàmica global d'un sistema: l'estudi de varietats invariants normalment hiperbòliques i el "mapa de dispersió", ambdós àmpliament utilitzats ara en el treball sobre la difusió d'Arnold, i mètodes rigorosos per mesurar fenòmens exponencialment petits com la divisió de separatius, un dels mecanismes que produeixen el caos. Va rebre el primer Premi Barcelona de Sistemes Dinàmics el 2015, va ocupar una càtedra Eisenbud al MSRI (Berkeley) el 2018 i és membre de la Divisió de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.

Eva Miranda (índex h 25, 2,182 cites), catedràtica de Geometria i Topologia a la UPC, treballa en geometria diferencial i física matemàtica. Gran part del seu treball se centra en varietats b-Poisson (log-simplèctiques) i la seva aparició en la mecànica celeste, inclòs el problema regularitzat dels tres cossos. Més recentment, ha estudiat la dinàmica de fluids i la potència computacional dels sistemes físics, dissenyant un model que anomena Teoria Topològica de Camps de Kleene per investigar fenòmens indecidibles en mecànica. Les seves distincions inclouen dos premis ICREA Academia, la Lectura Hardy 2023 de la London Mathematical Society i la Lectura Karen Uhlenbeck a l'Institute for Advanced Study de Princeton el 2027.

Núria Fagella (índex h 21, 1,254 cites) és un full professor a la UB, on actualment és degana de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica. Treballa en dinàmica holomorfa, l'estudi de com es comporten els punts del pla complex sota l'aplicació repetida d'una funció. Dirigeix ​​el grup Holodyn amb Xavier Jarque i, des del 2005, organitza l'escola biennal Topics in Complex Dynamics a Barcelona.

Marta Mazzocco (índex h 20, 1,377 cites) és professora d'investigació ICREA a la UPC, on va cofundar el clúster d'excel·lència SYMCREA amb Eva Miranda després de traslladar-se a Barcelona el 2024 des de la Càtedra de Matemàtiques de la Universitat de Birmingham. El seu camp són els sistemes integrables, a la cruïlla de l'anàlisi, la geometria, la física matemàtica i l'àlgebra, amb contribucions a les equacions de Painlevé i les seves generalitzacions, les deformacions isomonodròmiques, la teoria quàntica de Teichmüller i les àlgebres de Cherednik. El 2002, es va convertir en la primera dona nomenada per convocatòria oberta a una plaça de professora de matemàtiques pures a la Universitat de Cambridge.

Una nota sobre l'índex h

L'índex h combina la producció i l'impacte en una sola xifra: un investigador té un índex h si h dels seus articles han estat citats almenys h vegades. Com que s'acumula al llarg d'una carrera, tendeix a ser més alt per als investigadors que han publicat durant més temps, i com que les pràctiques de citació difereixen entre disciplines, els valors es comparen de manera més significativa dins d'un camp que no pas entre camps. Les matemàtiques, on els articles solen tenir menys autors i les citacions es generen lentament al llarg de molts anys, generalment mostren recomptes més baixos que les ciències experimentals.

El rànquing complet, amb tots els 12,110 perfils, està disponible obertament: Rànquing de les investigadores espanyoles i amb seu a Espanya (figshare).