Ajustar dades amb models dinàmics: deu lliçons sobre treball de camp matemàtic
Registrarfins al 05 de desembre de 2023
Ubicació: CRM / En línia mitjançant ZOOM
habitació: Auditori
Horari
període: dimarts i dimecres del 24 d'octubre al 5 de desembre de 2023
Calendari: 15h a 17h
October: dies 24, 25 i 31
De novembre: dies 7, 8, 14, 15, 21, 22 i 28
desembre: Dia 5
introducció
Els models matemàtics són essencials per entendre i predir el comportament dels processos dinàmics en una àmplia gamma de camps, des de la física i l'enginyeria fins a la biologia i les ciències socials. Un model matemàtic és un conjunt d'equacions que descriuen l'evolució d'un sistema al llarg del temps, a partir de determinades suposicions i simplificacions. Mitjançant la formulació d'un model matemàtic, els científics poden obtenir informació sobre els mecanismes subjacents d'un procés dinàmic i provar hipòtesis que serien difícils o impossibles d'investigar experimentalment. A més, els models matemàtics permeten als científics fer prediccions sobre el comportament d'un sistema en diferents condicions i dissenyar intervencions que optimitzin el seu rendiment.
A més del seu poder explicatiu i predictiu, els models matemàtics són també una valuosa eina de comunicació i col·laboració entre científics de diferents àmbits. Mitjançant l'ús d'un llenguatge comú de les matemàtiques, els científics poden compartir idees, provar els models dels altres i basar-se en el treball dels altres. Aquest enfocament interdisciplinari ha donat lloc a molts avenços en ciència i tecnologia, des del desenvolupament de nous fàrmacs i materials fins al disseny de sistemes més eficients i sostenibles. En general, el modelatge matemàtic és una eina indispensable per avançar en la comprensió del món que ens envolta i per resoldre alguns dels problemes més urgents del nostre temps.
Ajustar models matemàtics a dades reals és un pas crucial en la recerca científica i les aplicacions d'enginyeria, ja que ens permet descriure i comprendre quantitativament els fenòmens observats. En ajustar els models a les dades, podem extreure paràmetres importants que caracteritzen el sistema en estudi i provar la validesa de les hipòtesis del model. A més, ajustar models a les dades ens permet fer prediccions sobre el comportament del sistema en diferents condicions, estimar les incerteses de les prediccions i dissenyar experiments per provar les prediccions del model. D'aquesta manera, ajustar els models a les dades proporciona una eina poderosa per a la prova d'hipòtesis, la selecció de models i la presa de decisions en una àmplia gamma d'àmbits científics.
En aquest curs, a partir d'una sèrie temporal de dades observades, modelarem la seva evolució temporal mitjançant la teoria de sistemes dinàmics amb l'objectiu de determinar els possibles conjunts de paràmetres de manera que les trajectòries temporals generades pel model s'ajustin a la sèrie temporal de les dades observades. Per fer-ho, oferirem diferents enfocaments de modelització basats en models matemàtics i/o computacionals i una varietat d'eines diferents per ajustar les dades. En resum, pretenem dissenyar models que descriguin les dades observades i les validin.
HORARI
Sessió 1 (Josep Sardanyés). Introducció a les eines matemàtiques i computacionals per investigar processos dinàmics.
Aquí començarem proporcionant un catàleg general de diferents enfocaments de modelització per a processos dinàmics, incloent models matemàtics i computacionals (o tots dos simultàniament) i explicant els punts forts i febles, així com els supòsits de cada enfocament. Aquesta introducció a aquestes eines matemàtiques i computacionals cobrirà una sèrie de tècniques utilitzades en l'estudi de processos dinàmics, com ara EDO, PDES i simulacions numèriques en entorns deterministes i estocàstics. Els participants aprendran a dissenyar models matemàtics per descriure el comportament dels sistemes dinàmics i utilitzar-los per investigar sistemes físics com els oscil·ladors o sistemes biològics com les interaccions d'espècies als ecosistemes.
Sessió 2 (Lluís Alsedà). Introducció als mètodes d'ajustament de dades.
Especificació de problemes per a la comparació (mesura d'errors) entre les dades modelades i les observades. Mesures d'error i normes d'error (mínims quadrats i altres). Minimizadors d'errors d'ajust de paràmetres. Tècniques de minimització; determinista versus heurístic.
Sessió 3 (Josep Sardanyés). Exemples de modelització en biologia: models d'ODE i autòmats cel·lulars (CA).
Aquesta part del curs proporcionarà als participants exemples pràctics de com es poden utilitzar les equacions diferencials i els models de CA per estudiar processos dinàmics en diferents camps com la virologia i l'ecologia. Les equacions diferencials s'utilitzen habitualment per modelar els cicles de reproducció dels virus ARN, i els participants aprendran a formular i resoldre aquestes equacions. Els models CA, d'altra banda, es poden utilitzar per estudiar la distribució espacial de les poblacions, i els participants aprendran a implementar i analitzar aquests models. Aquí, definirem teories útils i ben establertes darrere de diferents interaccions entre espècies biològiques com ara fenòmens cooperatius, antagònics i ecoevolutius.
Sessió 4 (Marc Jorba). Algorismes per a la integració d'ODE.
Sessió 5 (Lluís Alsedà). Algoritmes de minimització deterministes amb restriccions de desigualtat: mètodes de penalització i barrera.
Algorismes quasi-Newton i Levenberg-Marquardt. Avantatges i inconvenients i quan utilitzar-los.
Sessió 6 (Lluís Alsedà, continuació de la sessió 5). Exemples de mètodes de minimització deterministes.
Solucions detallades d'exemples concrets.
Sessió 7 (Lluís Alsedà). Mètodes d'optimització heurística.
Algorismes genètics. Com funcionen i consells sobre la seva implementació.
Sessió 8 (Lluís Alsedà, continuació de la sessió 7). Mètodes d'optimització heurística.
Solucions detallades d'exemples concrets.
Sessió 9 (Josep Sardanyés). Ús d'algorismes macroevolucionaris (MA) per a l'ajustament de dades: teoria i exemples.
MA [2,3] s'ha utilitzat amb èxit per a l'ajustament de dades reals en diversos camps, com ara la biologia, l'ecologia i l'enginyeria. Aquests algorismes simulen el procés de selecció natural generant una població de solucions candidates i millorant-les de manera iterativa mitjançant l'aplicació de la selecció, la mutació i les macroextincions. Els algorismes macroevolucionaris són especialment adequats per a problemes d'optimització multidimensionals complexos on les tècniques d'optimització tradicionals poden fallar. Aquí, proporcionarem alguns aspectes teòrics d'aquest mètode juntament amb un exemple utilitzat per ajustar models dinàmics a experiments sobre la competència de soques virals d'ARN vegetal a diferents temperatures [4].
Sessió 10 (Lluís Alsedà). Altres mètodes d'optimització heurística.
Recuit simulat i mètodes de Montecarlo. Generadors de nombres pseudoaleatoris. Com funcionen i consells sobre la seva implementació.
Sessió 11 (Lluís Alsedà & Josep Sardanyés). Debat obert sobre els avantatges i els contres dels diferents enfocaments de modelització i eines d'optimització proposats al curs.
L'objectiu d'aquesta sessió és compartir experiències sobre modelatge i adaptació amb el públic i discutir com decidir entre diferents enfocaments en funció del tipus de dades i propietats.
MATERIALS DEL CURS
Algorismes de minimització deterministes lliures i amb restriccions de desigualtat: mètodes de penalització i barrera | DESCARREGAR |
Introducció als mètodes d'ajustament de dades | DESCARREGAR |
Algorismes per a la integració d'ODE | DESCARREGAR |
BIBLIOGRAFIA
1. Oro D., Alsedà Ll., Hastings A., Genovart M., Sardanyés J. Social copying drives a tipping point for nonlinear population collapse. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA 120(11), e2214055120 (2023)
2. Marín J., Solé RV. Algorismes macroevolucionaris: un nou mètode d'optimització en paisatges de fitness. IEEE Transactions on Evolutionary Computation, 3(4), 272-286
3. J. Sardanyés, C. Alcaide, P. Martínez, SF. Elena. Modelització de la dinàmica depenent de la temperatura d'infeccions simples i mixtes en un virus vegetal. Modelització Matemàtica Aplicada 102, 695-705 (2022)
4. Marín J., Solé RV. Optimització Evolutiva mitjançant dinàmiques d'extinció. Transaccions IEEE sobre computació evolutiva, 3(4), 272-286
Comitè organitzador
Josep Sardanyés | Centre de Recerca Matemàtica
DOCENTS
Lluís Alsedà
Professor de la UAB, director del CRM
Sóc PH. Llicenciat en Matemàtiques des de l'any 1984 i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l'any 2004. Anteriorment he ocupat diverses places fixes de Matemàtiques i Economia.
He dirigit 8 tesis doctorals i una sèrie de tesis de màster. He publicat 1 llibre (dues edicions) i 4 llibres com a editor associat. També tinc 93 articles publicats.
He estat vicedegà d'Estudis de la Facultat d'Economia de la UAB, director del Departament de Matemàtiques de la UAB, membre dels Comitès Científics de diverses societats, organitzador principal de diversos congressos internacionals amb beques associades i he estat avaluador projectes per a diverses agències de recerca. Així mateix, he estat co-creador i co-coordinador (durant dos mandats de tres anys) de la xarxa espanyola DANCE (dance-net.org; entre els quals hi ha 220 investigadors sobre sistemes dinàmics i dinàmiques no lineals de tot Espanya).
Josep Sardanyés
Investigador principal en CRM
Josep Sardanyés és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctor en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Després de doctorar-se, va passar un temps com a investigador postdoctoral a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular Vegetal (CSIC-UPV, València), a The David J. Gladstone Institutes (Universitat de Califòrnia, San Francisco, EUA), i a la Laboratori de Sistemes Complexos de la UPF. Des del 2017, és investigador del Grup de Biologia Matemàtica i Computacional del CRM.
Marc Jorba
Investigador postdoctoral a la UPC
Marc Jorba-Cuscó va finalitzar el seu doctorat (Universitat de Barcelona) l'any 2019. Les seves àrees d'interès són tant els sistemes dinàmics teòrics com aplicats (per exemple, Atractors estranys no caòtics, Mecànica celestial, física d'altes energies i biologia matemàtica).
LLISTA DE PARTICIPANTS
Nom | Institució |
---|---|
Mittu Walia | Institut indi de tecnologia Roorkee |
Daniela Cialfi | Università degli Studi Gabriele d\'Annunzio |
Gissell Estrada-Rodríguez | Universitat Politècnica de Catalunya |
Felipe Lumbreras | Universitat Autònoma de Barcelona |
José Tomás Lázaro Ochoa | Universitat Politècnica de Catalunya |
Jorge Ramírez Ruiz | Universitat Pompeu Fabra |
Teodoro Mayayo | Universitat Autònoma de Barcelona |
Mehdi Lotfi | Universitat de Greifswald |
Andriana Karuk | FIDMAG |
Marc Jorba-Cuscó | Centre de Recerca Matemàtica |
Sudhir Singh | Universitat de Gitam, Bangalore, Índia |
Ernest Montbrió | Universitat Pompeu Fabra |
Oriol Llopis Almela | Centre de Recerca Matemàtica |
Marta Pardo Araujo | Universitat Politècnica de Catalunya |
Juan Arellano Tintó | Centre de Recerca Matemàtica |
Èlia Lleal | Neuroelèctrics |
JIAN WANG | Katholieke Universiteit Leuven |
Nabil REZAIKI | Universitat Badji Mokhtar |
Felip Pita | Universitat de Barcelona |
Nilay Yönet | Universitat Tècnica de Yildiz |
Isaac de Palau | Universitat de Girona |
Ielyaas Cloete | Centre de Recerca Matemàtica |
Maria Guasch Morgades | Neuroelèctrics |
Juan Carlos Muñoz Sánchez | CSIC |
Sandra Hidalgo Vázquez | Centre de Recerca Matemàtica |
Andrea Suárez Segarra | Centre de Recerca Matemàtica |
Burcu Gürbüz | Universitat Johannes Gutenberg de Mainz |
Miquel Barcelona Poza | Universitat Autònoma de Barcelona |
Carles Trullàs Fernàndez | Universitat Autònoma de Barcelona |
Lucas Esquenet | Universitat de Barcelona |
Pau Reig Llunell | Centre de Recerca Matemàtica |
Carlos Mejia-Monestir | Universitat Politècnica de Madrid |
Jan Medina | Pontificia Universidad Javeriana Cali |
Dmitri Sinelshchikov | Institut Biofisika (CSIC, UPV/EHU) |
Pablo García Cuadrillero | UPM |
Tiago Simas | U-TAD |
Mar Angulo | O-tad |
Júlia Albero | Universitat Autònoma de Barcelona |
Mary Luz Mouronte-López | Universitat Francisco de Vitòria |
Harshali Chaudhari | Institut Indi de Tecnologia de Bombai |
Marcos Fernández Martínez | CREAF |
Ramon Prat | Universitat Autònoma de Barcelona |
Borja Mercadal | Neuroelèctrics |
Lorena Martínez España | CSIC |
Raúl Méndez | Universitat Autònoma Metropolitana |
César Ulises Castillo González | Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco |
Martín de Muniategui Climente | Universitat de Cambridge |
José Ángel Vicente Gómez | Universitat de Bolonya |
Visda Anam | Centre Basc de Matemàtiques Aplicades |
Akhil Srivastav | Centre Basc de Matemàtiques Aplicades |
Albert Ruiz Cirera | Universitat Autònoma de Barcelona |
Axel Maso-Puigdellosas | Centre de Recerca Matemàtica |
Stefano Pedarra | Centre de Recerca Matemàtica |
Lucía Arancibia | Centre de Recerca Matemàtica |
VICTOR ALBERTO CRUZ | Universitat Autònoma Metropolitana |
Gerard Sandiumenge | Universitat Autònoma de Barcelona |
Anna Wilson Ganzabal | Centre de Recerca Matemàtica |
Linzan Liu | Universitat de Malaya |
Simon Syga | Universitat de Tecnologia de Dresden |
Gerard Farré | Universitat Politècnica de Catalunya |
Carlos Llopis | CSIC |
Klaus Wimmer | Centre de Recerca Matemàtica |
Joan Llobera Querol | Universitat de Les Illes Balears |
Alexandre Garcia-Duran | Centre de Recerca Matemàtica |
José Alberto Aguilar González | Universitat de Les Illes Balears |
Guillem Lleida Hidalgo | Universitat de l'Aquila |
Albert López i Serrano | Universitat de París 13 |
Daniel Pérez Palau | Universitat Politècnica de Catalunya |
Filip Ivancic | Centre de Recerca Matemàtica |
David Farré Gil | Universitat de Barcelona |
Alberto Bechara | Universitat Politècnica de Catalunya |
Renzo Bruera | Universitat Politècnica de Catalunya |
Cleofe peña gómez | Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT-CERCA). UAB |
Fàtima Drubi Vega | Universitat d'Oviedo |
Álvaro Corral | Centre de Recerca Matemàtica |
Edmundo López-Sola | Neuroelèctrica Barcelona |
Neus Pou Amengual | Centre de Recerca Matemàtica |
Yerzhan Toleugazy | Universitat Estatal de Moscou Lomonosov, filial de Kazakhstan |
Ana Mayora-Cebollero | Universitat de Saragossa |
Carmen Mayora-Cebollero | Universitat de Saragossa |
Álvaro González | Centre de Recerca Matemàtica |
Per a consultes sobre aquest esdeveniment, poseu-vos en contacte amb la Coordinadora d'Esdeveniments Científics Sra. Núria Hernández al nhernandez@crm.cat
|