seleccionar pàgina

Ajustar dades amb models dinàmics: deu lliçons sobre treball de camp matemàtic

Registrar
Curs avançat / Escola
A partir del 24 d'octubre de 2023
fins al 05 de desembre de 2023

Ubicació: CRM / En línia mitjançant ZOOM

habitació: Auditori 

Data límit d'inscripció 16/10/2023

Horari

període: dimarts i dimecres del 24 d'octubre al 5 de desembre de 2023
Calendari: 15h a 17h
October: dies 24, 25 i 31
De novembre: dies 7, 8, 14, 15, 21, 22 i 28
desembre: Dia 5

introducció

Els models matemàtics són essencials per entendre i predir el comportament dels processos dinàmics en una àmplia gamma de camps, des de la física i l'enginyeria fins a la biologia i les ciències socials. Un model matemàtic és un conjunt d'equacions que descriuen l'evolució d'un sistema al llarg del temps, a partir de determinades suposicions i simplificacions. Mitjançant la formulació d'un model matemàtic, els científics poden obtenir informació sobre els mecanismes subjacents d'un procés dinàmic i provar hipòtesis que serien difícils o impossibles d'investigar experimentalment. A més, els models matemàtics permeten als científics fer prediccions sobre el comportament d'un sistema en diferents condicions i dissenyar intervencions que optimitzin el seu rendiment.

A més del seu poder explicatiu i predictiu, els models matemàtics són també una valuosa eina de comunicació i col·laboració entre científics de diferents àmbits. Mitjançant l'ús d'un llenguatge comú de les matemàtiques, els científics poden compartir idees, provar els models dels altres i basar-se en el treball dels altres. Aquest enfocament interdisciplinari ha donat lloc a molts avenços en ciència i tecnologia, des del desenvolupament de nous fàrmacs i materials fins al disseny de sistemes més eficients i sostenibles. En general, el modelatge matemàtic és una eina indispensable per avançar en la comprensió del món que ens envolta i per resoldre alguns dels problemes més urgents del nostre temps.

Ajustar models matemàtics a dades reals és un pas crucial en la recerca científica i les aplicacions d'enginyeria, ja que ens permet descriure i comprendre quantitativament els fenòmens observats. En ajustar els models a les dades, podem extreure paràmetres importants que caracteritzen el sistema en estudi i provar la validesa de les hipòtesis del model. A més, ajustar models a les dades ens permet fer prediccions sobre el comportament del sistema en diferents condicions, estimar les incerteses de les prediccions i dissenyar experiments per provar les prediccions del model. D'aquesta manera, ajustar els models a les dades proporciona una eina poderosa per a la prova d'hipòtesis, la selecció de models i la presa de decisions en una àmplia gamma d'àmbits científics.

En aquest curs, a partir d'una sèrie temporal de dades observades, modelarem la seva evolució temporal mitjançant la teoria de sistemes dinàmics amb l'objectiu de determinar els possibles conjunts de paràmetres de manera que les trajectòries temporals generades pel model s'ajustin a la sèrie temporal de les dades observades. Per fer-ho, oferirem diferents enfocaments de modelització basats en models matemàtics i/o computacionals i una varietat d'eines diferents per ajustar les dades. En resum, pretenem dissenyar models que descriguin les dades observades i les validin.

HORARI

Sessió 1 (Josep Sardanyés). Introducció a les eines matemàtiques i computacionals per investigar processos dinàmics.

Aquí començarem proporcionant un catàleg general de diferents enfocaments de modelització per a processos dinàmics, incloent models matemàtics i computacionals (o tots dos simultàniament) i explicant els punts forts i febles, així com els supòsits de cada enfocament. Aquesta introducció a aquestes eines matemàtiques i computacionals cobrirà una sèrie de tècniques utilitzades en l'estudi de processos dinàmics, com ara EDO, PDES i simulacions numèriques en entorns deterministes i estocàstics. Els participants aprendran a dissenyar models matemàtics per descriure el comportament dels sistemes dinàmics i utilitzar-los per investigar sistemes físics com els oscil·ladors o sistemes biològics com les interaccions d'espècies als ecosistemes.

Sessió 2 (Lluís Alsedà). Introducció als mètodes d'ajustament de dades.

Especificació de problemes per a la comparació (mesura d'errors) entre les dades modelades i les observades. Mesures d'error i normes d'error (mínims quadrats i altres). Minimizadors d'errors d'ajust de paràmetres. Tècniques de minimització; determinista versus heurístic.

Sessió 3 (Josep Sardanyés). Exemples de modelització en biologia: models d'ODE i autòmats cel·lulars (CA).

Aquesta part del curs proporcionarà als participants exemples pràctics de com es poden utilitzar les equacions diferencials i els models de CA per estudiar processos dinàmics en diferents camps com la virologia i l'ecologia. Les equacions diferencials s'utilitzen habitualment per modelar els cicles de reproducció dels virus ARN, i els participants aprendran a formular i resoldre aquestes equacions. Els models CA, d'altra banda, es poden utilitzar per estudiar la distribució espacial de les poblacions, i els participants aprendran a implementar i analitzar aquests models. Aquí, definirem teories útils i ben establertes darrere de diferents interaccions entre espècies biològiques com ara fenòmens cooperatius, antagònics i ecoevolutius.

Sessió 4 (Marc Jorba). Algorismes per a la integració d'ODE.

Diapositives.

Sessió 5 (Lluís Alsedà). Algoritmes de minimització deterministes amb restriccions de desigualtat: mètodes de penalització i barrera.

Algorismes quasi-Newton i Levenberg-Marquardt. Avantatges i inconvenients i quan utilitzar-los.

Sessió 6 (Lluís Alsedà, continuació de la sessió 5). Exemples de mètodes de minimització deterministes.

Solucions detallades d'exemples concrets.

Sessió 7 (Lluís Alsedà). Mètodes d'optimització heurística.

Algorismes genètics. Com funcionen i consells sobre la seva implementació.

Sessió 8 (Lluís Alsedà, continuació de la sessió 7). Mètodes d'optimització heurística.

Solucions detallades d'exemples concrets.

Sessió 9 (Josep Sardanyés). Ús d'algorismes macroevolucionaris (MA) per a l'ajustament de dades: teoria i exemples.

MA [2,3] s'ha utilitzat amb èxit per a l'ajustament de dades reals en diversos camps, com ara la biologia, l'ecologia i l'enginyeria. Aquests algorismes simulen el procés de selecció natural generant una població de solucions candidates i millorant-les de manera iterativa mitjançant l'aplicació de la selecció, la mutació i les macroextincions. Els algorismes macroevolucionaris són especialment adequats per a problemes d'optimització multidimensionals complexos on les tècniques d'optimització tradicionals poden fallar. Aquí, proporcionarem alguns aspectes teòrics d'aquest mètode juntament amb un exemple utilitzat per ajustar models dinàmics a experiments sobre la competència de soques virals d'ARN vegetal a diferents temperatures [4].

Sessió 10 (Lluís Alsedà). Altres mètodes d'optimització heurística.

Recuit simulat i mètodes de Montecarlo. Generadors de nombres pseudoaleatoris. Com funcionen i consells sobre la seva implementació.

Sessió 11 (Lluís Alsedà & Josep Sardanyés). Debat obert sobre els avantatges i els contres dels diferents enfocaments de modelització i eines d'optimització proposats al curs.

L'objectiu d'aquesta sessió és compartir experiències sobre modelatge i adaptació amb el públic i discutir com decidir entre diferents enfocaments en funció del tipus de dades i propietats.

MATERIALS DEL CURS
Algorismes de minimització deterministes lliures i amb restriccions de desigualtat: mètodes de penalització i barrera DESCARREGAR
Introducció als mètodes d'ajustament de dades DESCARREGAR
Algorismes per a la integració d'ODE DESCARREGAR
BIBLIOGRAFIA

1. Oro D., Alsedà Ll., Hastings A., Genovart M., Sardanyés J. Social copying drives a tipping point for nonlinear population collapse. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA 120(11), e2214055120 (2023)

2. Marín J., Solé RV. Algorismes macroevolucionaris: un nou mètode d'optimització en paisatges de fitness. IEEE Transactions on Evolutionary Computation, 3(4), 272-286

3. J. Sardanyés, C. Alcaide, P. Martínez, SF. Elena. Modelització de la dinàmica depenent de la temperatura d'infeccions simples i mixtes en un virus vegetal. Modelització Matemàtica Aplicada 102, 695-705 (2022)

4. Marín J., Solé RV. Optimització Evolutiva mitjançant dinàmiques d'extinció. Transaccions IEEE sobre computació evolutiva, 3(4), 272-286

Comitè organitzador

Lluís Alsedà | Universitat Autònoma de Barcelona – CRM
Josep Sardanyés | Centre de Recerca Matemàtica

DOCENTS

Lluís Alsedà

Professor de la UAB, director del CRM

Sóc PH. Llicenciat en Matemàtiques des de l'any 1984 i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l'any 2004. Anteriorment he ocupat diverses places fixes de Matemàtiques i Economia.

He dirigit 8 tesis doctorals i una sèrie de tesis de màster. He publicat 1 llibre (dues edicions) i 4 llibres com a editor associat. També tinc 93 articles publicats.

He estat vicedegà d'Estudis de la Facultat d'Economia de la UAB, director del Departament de Matemàtiques de la UAB, membre dels Comitès Científics de diverses societats, organitzador principal de diversos congressos internacionals amb beques associades i he estat avaluador projectes per a diverses agències de recerca. Així mateix, he estat co-creador i co-coordinador (durant dos mandats de tres anys) de la xarxa espanyola DANCE (dance-net.org; entre els quals hi ha 220 investigadors sobre sistemes dinàmics i dinàmiques no lineals de tot Espanya).

Josep Sardanyés

Investigador principal en CRM

Josep Sardanyés és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctor en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Després de doctorar-se, va passar un temps com a investigador postdoctoral a l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular Vegetal (CSIC-UPV, València), a The David J. Gladstone Institutes (Universitat de Califòrnia, San Francisco, EUA), i a la Laboratori de Sistemes Complexos de la UPF. Des del 2017, és investigador del Grup de Biologia Matemàtica i Computacional del CRM.

Marc Jorba

Investigador postdoctoral a la UPC

Marc Jorba-Cuscó va finalitzar el seu doctorat (Universitat de Barcelona) l'any 2019. Les seves àrees d'interès són tant els sistemes dinàmics teòrics com aplicats (per exemple, Atractors estranys no caòtics, Mecànica celestial, física d'altes energies i biologia matemàtica).

LLISTA DE PARTICIPANTS

Nom Institució
Mittu Walia Institut indi de tecnologia Roorkee
Daniela Cialfi Università degli Studi Gabriele d\'Annunzio
Gissell Estrada-Rodríguez Universitat Politècnica de Catalunya
Felipe Lumbreras Universitat Autònoma de Barcelona
José Tomás Lázaro Ochoa Universitat Politècnica de Catalunya
Jorge Ramírez Ruiz Universitat Pompeu Fabra
Teodoro Mayayo Universitat Autònoma de Barcelona
Mehdi Lotfi Universitat de Greifswald
Andriana Karuk FIDMAG
Marc Jorba-Cuscó Centre de Recerca Matemàtica
Sudhir Singh Universitat de Gitam, Bangalore, Índia
Ernest Montbrió Universitat Pompeu Fabra
Oriol Llopis Almela Centre de Recerca Matemàtica
Marta Pardo Araujo Universitat Politècnica de Catalunya
Juan Arellano Tintó Centre de Recerca Matemàtica
Èlia Lleal Neuroelèctrics
JIAN WANG Katholieke Universiteit Leuven
Nabil REZAIKI Universitat Badji Mokhtar
Felip Pita Universitat de Barcelona
Nilay Yönet Universitat Tècnica de Yildiz
Isaac de Palau Universitat de Girona
Ielyaas Cloete Centre de Recerca Matemàtica
Maria Guasch Morgades Neuroelèctrics
Juan Carlos Muñoz Sánchez CSIC
Sandra Hidalgo Vázquez Centre de Recerca Matemàtica
Andrea Suárez Segarra Centre de Recerca Matemàtica
Burcu Gürbüz Universitat Johannes Gutenberg de Mainz
Miquel Barcelona Poza Universitat Autònoma de Barcelona
Carles Trullàs Fernàndez Universitat Autònoma de Barcelona
Lucas Esquenet Universitat de Barcelona
Pau Reig Llunell Centre de Recerca Matemàtica
Carlos Mejia-Monestir Universitat Politècnica de Madrid
Jan Medina Pontificia Universidad Javeriana Cali
Dmitri Sinelshchikov Institut Biofisika (CSIC, UPV/EHU)
Pablo García Cuadrillero UPM
Tiago Simas U-TAD
Mar Angulo O-tad
Júlia Albero Universitat Autònoma de Barcelona
Mary Luz Mouronte-López Universitat Francisco de Vitòria
Harshali Chaudhari Institut Indi de Tecnologia de Bombai
Marcos Fernández Martínez CREAF
Ramon Prat Universitat Autònoma de Barcelona
Borja Mercadal Neuroelèctrics
Lorena Martínez España CSIC
Raúl Méndez Universitat Autònoma Metropolitana
César Ulises Castillo González Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco
Martín de Muniategui Climente Universitat de Cambridge
José Ángel Vicente Gómez Universitat de Bolonya
Visda Anam Centre Basc de Matemàtiques Aplicades
Akhil Srivastav Centre Basc de Matemàtiques Aplicades
Albert Ruiz Cirera Universitat Autònoma de Barcelona
Axel Maso-Puigdellosas Centre de Recerca Matemàtica
Stefano Pedarra Centre de Recerca Matemàtica
Lucía Arancibia Centre de Recerca Matemàtica
VICTOR ALBERTO CRUZ Universitat Autònoma Metropolitana
Gerard Sandiumenge Universitat Autònoma de Barcelona
Anna Wilson Ganzabal Centre de Recerca Matemàtica
Linzan Liu Universitat de Malaya
Simon Syga Universitat de Tecnologia de Dresden
Gerard Farré Universitat Politècnica de Catalunya
Carlos Llopis CSIC
Klaus Wimmer Centre de Recerca Matemàtica
Joan Llobera Querol Universitat de Les Illes Balears
Alexandre Garcia-Duran Centre de Recerca Matemàtica
José Alberto Aguilar González Universitat de Les Illes Balears
Guillem Lleida Hidalgo Universitat de l'Aquila
Albert López i Serrano Universitat de París 13
Daniel Pérez Palau Universitat Politècnica de Catalunya
Filip Ivancic Centre de Recerca Matemàtica
David Farré Gil Universitat de Barcelona
Alberto Bechara Universitat Politècnica de Catalunya
Renzo Bruera Universitat Politècnica de Catalunya
Cleofe peña gómez Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT-CERCA). UAB
Fàtima Drubi Vega Universitat d'Oviedo
Álvaro Corral Centre de Recerca Matemàtica
Edmundo López-Sola Neuroelèctrica Barcelona
Neus Pou Amengual Centre de Recerca Matemàtica
Yerzhan Toleugazy Universitat Estatal de Moscou Lomonosov, filial de Kazakhstan
Ana Mayora-Cebollero Universitat de Saragossa
Carmen Mayora-Cebollero Universitat de Saragossa
Álvaro González Centre de Recerca Matemàtica

 

Per a consultes sobre aquest esdeveniment, poseu-vos en contacte amb la Coordinadora d'Esdeveniments Científics Sra. Núria Hernández al nhernandez@crm.cat​​