Fenòmens de llindar en estructures aleatòries
Registrarfins al 19 de desembre de 2024
Sessions: 10-12-17-19 de desembre d'10h a 13h
Lloc: Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC.
Habitació: 101
L'aleatorietat té un paper vital en moltes disciplines científiques, ajudant en el disseny d'algoritmes, el modelatge, l'enginyeria i, per descomptat, les demostracions matemàtiques. Comprendre les propietats de les estructures aleatòries típiques és crucial per utilitzar l'aleatorietat de manera eficaç. Aquest coneixement és especialment rellevant en aplicacions modernes que impliquen sistemes grans i complexos com xarxes complexes o models de partícules. Malgrat la simple descripció d'algunes estructures aleatòries, discernir les seves propietats típiques pot ser molt difícil, sobretot tenint en compte la complexitat de les propietats implicades. Durant les últimes dècades, diferents camps han desenvolupat eines poderoses per fer front a aquest repte, que van des de la combinatòria probabilística fins als algorismes i la física estadística. Aquestes eines varien en la seva aplicabilitat, algunes s'adapten a contextos específics i d'altres ofereixen solucions més àmplies.
En aquest curs presentarem la noció de llindar, un fenomen consistent en un canvi sobtat de comportament en l'estructura aleatòria produït per un petit augment del paràmetre de modelització (temperatura, energia, probabilitat...). Estudiarem els avenços més recents en l'àrea i explorarem aplicacions en altres camps com la Sociologia, la Biologia, l'Estadística i la Informàtica. L'última part del curs es dedicarà a cobrir dos avenços molt recents en la zona.
(1) la conjectura de Kahn-Kalai, ara teorema de Park-Pham, que afirma que els llindars no poden diferir massa dels llindars esperats [10]. Tenim previst donar-ne una prova completa.
(2) La conjectura de satisfaciabilitat, ara el teorema de Ding-Sly-Sun, que fixa el llindar per a que una fórmula aleatòria k-SAT sigui satisfacible [4]. La demostració és que aquest teorema no és molt trivial, però tenim previst fer una visió general del tema i explicar les principals connexions amb (1).
El curs està adreçat a estudiants de màster i doctorat, i a investigadors postdoctorals de les àrees de Matemàtiques, Informàtica i Física, però també està obert a tots els investigadors i professors d'inici de carrera d'altres àrees que estiguin interessats en els fonaments dels fenòmens llindar i els seus aplicacions a diferents disciplines.
Organitzadors | Altaveus
Patrick Morris
UPC
Patrick Morris és actualment investigador postdoctoral al GAPCOMB grup de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona, organitzat per Prof. Guillem Perarnau i finançat per a Beca Walter Benjamin des Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG, Fundació Alemanya de Recerca).
Va completar el seu doctorat el 2021 a la Grup de Combinatòria i Teoria de Grafs dels Departament de Matemàtiques al Freie Universität Berlin, sota la supervisió de Prof. Tibor Szabó. També va fer un Màster en el mateix grup i abans un Msci de 4 anys al Universitat de Bristol. Podeu veure aquí el seu (potser desfasat) CV.
Tàssio Naia dos Santos
CRM
Tássio Naia dos Santos és un María de Maetzu company de la Centre de Reserva Matemàtica, treballant amb Perarnau, Guillem i la GAPCOMB-UPC grup.
Anteriorment, va ser postdoctoral a LaBRI-U. Bordeus i EMI-USP, treballant amb Marta Bonamy i Yoshiharu Kohayakawa.
Va rebre el seu doctorat de la Universitat de Birmingham, el 2018, on eren els seus supervisors Richard Mycroft i Deryk Osthus.
Està interessat en la combinatòria, la probabilitat i els algorismes.
Guillem Perarnau
UPC-CRM
Guillem Perarnau va fer el grau, el màster i el doctorat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), assessorat per Oriol Serra. Del 2013 al 2015 va tenir el plaer de ser a CARP Postdoc Fellow a la Universitat McGill, treballant amb Bruce Reed i Louigi Addario-Berry. Del 2016 al 2019 va ser professor de la Grup de Combinatòria, Probabilitat i Algorismes a la Universitat de Birmingham. Des del 2019 és professor associat de GAPCOMB a la UPC. Està afiliat a CRM i per IMTech, I per BGSMath.
Els seus principals interessos de recerca són en Combinatòria probabilística i extrema, estructures combinatòries aleatòries, processos estocàstics discrets i anàlisi d'algorismes aleatoris.
Actualment, és coPI de la beca CONTREWA, coordinador i PI de l'Espanyol Xarxa de Matemàtiques discretes i algorítmiques i participa en el Programa d'intercanvi RandNET MSCA.
CONTINGUT
Sessions:
Conferència 1: Introducció als llindars. Primers exemples. Conferenciant: TN
Conferència 2: Aplicacions a la física estadística, la combinatòria, els algorismes i la complexitat, la teoria de l'elecció social, la teoria de la codificació i l'estadística. Seguirem l'enquesta recent de Perkins [11]. Conferenciant: PM/GP
Conferència 3: Prova i context de la conjectura de Kahn-Kalai [8] (ara, teorema de Park-Pham [10]). Conferenciant: PM
Conferència 4: Visió general de la conjectura de la satisfacció i la seva demostració.[4]. Professor: GP
Requisits previs recomanats:
1. Nocions bàsiques de Probabilitat discreta.
2. Les seccions 4.4 i 10 de [1] donen alguns antecedents sobre els llindars en gràfics aleatoris.
3. L'article de Quanta [2] ofereix una bona exposició on es descriuen aspectes del recent gran resultat [10] que serà el tema de la Conferència 3.
REFERÈNCIES
[1] N. Alon i JH Spencer. El mètode probabilístic. John Wiley & Sons, 2016.
[2] Jordana Cepelewicz. Una prova elegant de sis pàgines revela l'aparició de l'estructura aleatòria. Quanta Magazine, 2022. https://www.quantamagazine.org/elegant-six-page-proof-reveals-the-emergence-of-random-structure-20220425/
[3] A. Coja-Oghlan i K. Panagiotou. El llindar asimptòtic de k-sat. Advances in Mathematics, 100(288):985–1068, 2016.
[4] J. Ding, A. Sly i N. Sun. Prova de la conjectura de satisfaciabilitat per a k gran. Annals of Mathematics, 196(1):1–388, 2022.
[5] H. Duminil-Copin. Fenòmens de llindar agut en física estadística. Revista japonesa de matemàtiques, 14:1–25, 2019.
[6] K. Frankston, J. Kahn, B. Narayanan i J. Park. Llindars versus llindars d'expectativa fraccionària. Annals of Mathematics, 194(2):475–495, 2021.
[7] E. Friedgut. Llindars nítids de les propietats del gràfic i el problema k-SAT. Revista de la Societat Americana de Matemàtiques, 12(4):1017–1054. Apèndix de J. Bourgain, 1999.
[8] J. Kahn i G. Kalai. Llindars i llindars d'expectativa. Combinatòria, probabilitat i informàtica, 16(3):495–502, 2007.
[9] J. Park. Fenòmens de llindar per a estructures discretes aleatòries. arXiv preimpressió arXiv:2306.13823, 2023.
[10] J. Park i H. Pham. Una prova de la conjectura de Kahn-Kalai. Journal of the American Mathematical Society, 37(1), 235–243, 2024.
[11] W. Perkins. Cercant llindars (aguts) en estructures aleatòries: on som ara? Aparèixer a Proceedings of the Current Events Bulletin a les Joint Mathematics Meetings, 2024. arXiv preprint arXiv:2401.01800.
[12] M. Talagrand. Molts conjunts petits són explícitament petits? A Actes del quaranta-segon simposi de l'ACM sobre teoria de la computació, pàgines 13–36, 2010.
Nom | Institució |
---|---|
Juan Jose Carrer Perna | Universitat Politècnica de Catalunya |
GUVANT BIAJDAR | Institut de Tecnologia Química de Bombai |
Elitza Maneva | Universitat Autònoma de Barcelona |
Enric Ventura | Universitat Politècnica de Catalunya |
Richard Coll Josifov | Universitat Politècnica de Catalunya |
Joan Domingo Pasarin | Universitat de Barcelona |
Xavier Povill | Universitat Politècnica de Catalunya |
Josep Fontana McNally | Universitat Politècnica de Catalunya |
Salim Boukfal Lazaar | Universitat Autònoma de Barcelona |
Guillem Perarnau Llobet | Universitat Politècnica de Catalunya |
Marc Noy Serrano | Universitat Politècnica de Catalunya |
Robin Simons | Universitat Politècnica de Catalunya |
Tabriz Popatia | Universitat Politècnica de Catalunya |
Simeó Ball | Universitat Politècnica de Catalunya |
Patrick Morris | Universitat Politècnica de Catalunya |
Clément Requilé | Universitat Politècnica de Catalunya |
Oriol Serra Albó | Universitat Politècnica de Catalunya |
Richard Lang | Universitat Politècnica de Catalunya |
Amanda Montejano | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
Sofia Burova | Universitat Politècnica de Catalunya |
Miquel Ortega | Universitat Politècnica de Catalunya |
Jordi Castellví Foguet | Universitat Politècnica de Catalunya |
Izan Beltran Ferreiro | Universitat Politècnica de Catalunya |
Conrado Martínez | Universitat Politècnica de Catalunya |
Roger Lidón Ardanuy | Universitat Politècnica de Catalunya |
Luigi Bruzzese | Universitat Politècnica de Catalunya |
Nicolás Zhao | Universitat Politècnica de Catalunya |
Gaspar Lloret Gutiérrez-Colón | Universitat Politècnica de Catalunya |
Xi Chen | Universitat Politècnica de Catalunya |
Eduard-Adiel Dinu | Universitatea Na?ionala de ?tiin?a ?i Tehnologie POLITEHNICA Bucure?ti |
Darío Martínez Ramírez | Universitat Politècnica de Catalunya |
Ewa Miklawska | Universitat de Ciència i Tecnologia AGH |
Hospital Martí Planasdemunt | Universitat Politècnica de Catalunya |
Félix Moreno Peñarrubia | Universitat Politècnica de Catalunya |
Fayçal Afarsiou | Escola Central de Lió |
Sina Forfang | Universitat Politècnica de Catalunya |
Vasili Apasov | Universitat Politècnica de Catalunya |
Teresa Pérez-Sala | UPC |
Gil Puig i Surroca | Université Paris Dauphine |
Pablo Nicolás | Centre de Recerca Matemàtica |
Álvaro Corral | Centre de Recerca Matemàtica |
Víctor Villegas-Morral | Universitat Politècnica de Catalunya |
Marcel Fernandez | Universitat Politècnica de Catalunya |
Per a consultes sobre aquest esdeveniment, poseu-vos en contacte amb la Coordinadora d'Esdeveniments Científics Sra. Núria Hernández al nhernandez@crm.cat
|