4t Processos no lineals en fluxos oceànics i atmosfèrics

Sóc membre de la Grup de Gel i Clima i associat amb el Grup de complexitat.
Els meus camps d'interès són la investigació climàtica, la turbulència, la meteorologia, els sistemes complexos, l'anàlisi de sèries temporals i la física estadística.

Combinem eines experimentals, numèriques i teòriques amb un enfocament totalment multidisciplinari. Això implica col·laborar amb equips de biologia molecular, bioinformàtica i ecologia. La recerca compta amb el suport de programes nacionals i internacionals. Actualment una gran part de la recerca es realitza en el marc col·laboratiu del projecte Tara Oceans (http://www.embl.de/tara-oceans/start/).

Els meus interessos científics cobreixen una àmplia gamma de temes en dinàmica geofísica de fluids, clima i composició de l'atmosfera. La llista dels meus treballs passats i presents abasta la teoria estadística de la turbulència en fluids en rotació, els vòrtex en fluids geofísics, els règims meteorològics sinòptics, la química de l'ozó, el transport i la barreja a l'atmosfera, la convecció tropical, l'impacte del volcànic. i plomes d'incendi forestal. Els meus treballs combinen observació, modelatge i teoria. .

Aviat més sobre la meva recerca en una nova pàgina dedicada. Mentrestant, mireu la meva llista de publicacions.

Amala Mahadevan és científica sènior de la Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI) i professora del Programa conjunt d'Oceanografia MIT/WHOI. Va obtenir un doctorat. en mecànica de fluids ambientals per la Universitat de Stanford i va ser associat postdoctoral a la Universitat de Chicago. Els seus interessos es troben a explorar els processos dinàmics de fluids que afecten el cicle del carboni oceànic i el clima. Desenvolupa i utilitza models computacionals per estudiar la inestabilitat de fluids, el transport i la barreja i ha dirigit diverses expedicions de recerca per fer mesures de l'oceà a escales que van des d'1 a 100 km. Combinant aquestes observacions amb el modelatge, pretén obtenir una comprensió fenomenològica més profunda dels processos oceànics. Amala va rebre la beca Harvard Radcliffe el 2015, el premi Frank E. Perkins del MIT per a l'excel·lència en assessorament de postgrau a la School of Science el 2019 i el premi Arnold Arons a WHOI per l'excel·lència en l'ensenyament, l'assessorament i la tutoria el 2020. Treballa com a degana de la facultat d'una casa de grau a la Universitat de Harvard. 

Olascoaga va néixer a Buenos Aires, Argentina, on va obtenir una llicenciatura en oceanografia per l'Institut Tecnològic de Buenos Aires (ITBA) el 1994. Després es va traslladar a Ensenada, Baixa Califòrnia, Mèxic per cursar estudis de postgrau al Centro de Investigación Científica y de Educación. Superior de Ensenada (CICESE). Allí va obtenir un màster (1996) sota la direcció del professor Julio Sheinbaum i un grau superior (2001) en oceanografia física sota l'assessorament del desaparegut professor Pedro Ripa. Posteriorment es va traslladar a Miami per seguir una formació postdoctoral a RSMAS. Es va incorporar a la facultat de RSMAS el 2008.

Lionel Renault és investigador de l'Institut Francès de Recerca per al Desenvolupament (IRD), actualment amb seu a LEGOS a Tolosa. La seva recerca se centra en l'anàlisi de les interaccions aire-mar submesoescala i mesoescala, amb especial èmfasi en el seu impacte en l'atmosfera i la dinàmica oceànica. Estudia l'intercanvi d'energia cinètica i potencial entre l'atmosfera i l'oceà, i com aquestes interaccions influeixen en la dinàmica oceànica, en particular els principals corrents oceànics. Un aspecte clau del seu treball és entendre els vincles entre les interaccions aire-mar i la cascada d'energia oceànica, així com els efectes d'augment que aquestes interaccions tenen sobre les característiques oceàniques a gran escala, incloses les masses d'aigua, els corrents a gran escala i patrons generals de circulació atmosfèrica.

Antecedents sobre oceanografia física. La meva investigació actual se centra principalment en la circulació de la plataforma i l'activitat a mesoescala al Golf de Biscaia. El meu treball es basa principalment en l'anàlisi de mesures eulerianas i lagrangianes in situ i dades de teledetecció, incloses observacions d'alta freqüència de corrents superficials oceàniques des de radars HF. Actualment és cap de l'Àrea de Tecnologies Marines a la Divisió d'Investigació Marina, coordinant el desenvolupament tecnològic, la innovació i la transferència als àmbits marí i marítim (Oceanografia operativa, Pesca, Aquacultura, Transport, Energia oceànica, Turisme).