4t Processos no lineals en fluxos oceànics i atmosfèrics
Registrarfins al 24 de gener de 2025
Dates: Gener-22 24, 2025
Lloguer: Institut de Ciències del Mar (CSIC)
QUOTA D'INSCRIPCIÓ
-
250€ Inscripció anticipada*
-
300€ Inscripció tardana
-
Estudiants:
-
190€ Inscripció anticipada*
-
220€ Inscripció tardana
-
* Data límit d'inscripció anticipada: 15 de novembre
Inclou: Pausa cafè, dinar i sopar social.
SEU
La Institut de Ciències del Mar es troba al barri de la Vila Olímpica de Barcelona, entre l'Hospital del Mar i les Torres Olímpiques.
Com arribar:
- autobús: El final de les línies 59, 45, 92, 71 i V21 es troba a pocs metres de l'ICM.
- Metro: La línia L4 (línia groga) té estació (Ciutadella-Vila Olímpica) a 300 metres de l'ICM.
Si veniu de fora de Barcelona arribant per:
- tren:
A) Ferrocarrils de la Generalitat Catalana FGCC: Baixeu a l'estació de Plaça Catalunya, i agafeu l'autobús 59 o el metro.
B) RENFE: Baixeu en una d'aquestes estacions: Sants Estació, Clot, Passeig de Gràcia. I agafar la línia L4 de metro (línia groga) fins a l'estació de Ciutadella-Vila Olímpica.
- cotxe: Utilitzeu la Ronda del Litoral. Cap al Besòs (nord) agafar la sortida 21. Cap al Llobregat (sud) agafar la sortida 22.
- Avió: Directament des de l'aeroport es pot agafar tren, autobús o taxi.
introducció
• Castro Urdiales 2-4 de juliol de 2008, https://ifisc.uib-csic.es/public/nloa2008/
• ICMAT, Madrid del 3 al 6 de juliol de 2012, https://ifisc.uib-csic.es/nloa2012/
• ICMAT, Madrid del 6 al 8 de juliol de 2016, http://nloa2016.ifisc.uib-csic.es/
Ponents del Ple
Peter Ditlevsen
Institut Niels Bohr
Sóc membre de la Grup de Gel i Clima i associat amb el Grup de complexitat.
Els meus camps d'interès són la investigació climàtica, la turbulència, la meteorologia, els sistemes complexos, l'anàlisi de sèries temporals i la física estadística.
Advertència d'un proper col·lapse de la circulació de capgirament de l'Atlàntic Meridional
Lloc web personal
Daniele Iudicone
Estació Zoològica Anton Dohrn
Combinem eines experimentals, numèriques i teòriques amb un enfocament totalment multidisciplinari. Això implica col·laborar amb equips de biologia molecular, bioinformàtica i ecologia. La recerca compta amb el suport de programes nacionals i internacionals. Actualment una gran part de la recerca es realitza en el marc col·laboratiu del projecte Tara Oceans (http://www.embl.de/tara-oceans/start/).
El paisatge oceànic i el seu microbioma
Lloc web personal
Bernard Legras
Laboratoire de Météorologie Dynamique- ENS
Els meus interessos científics cobreixen una àmplia gamma de temes en dinàmica geofísica de fluids, clima i composició de l'atmosfera. La llista dels meus treballs passats i presents abasta la teoria estadística de la turbulència en fluids en rotació, els vòrtex en fluids geofísics, els règims meteorològics sinòptics, la química de l'ozó, el transport i la barreja a l'atmosfera, la convecció tropical, l'impacte del volcànic. i plomes d'incendi forestal. Els meus treballs combinen observació, modelatge i teoria. .
Aviat més sobre la meva recerca en una nova pàgina dedicada. Mentrestant, mireu la meva llista de publicacions.
Dinàmica dels vòrtexs d'aerosols estratosfèrics de llarga vida
Lloc web personal
Amala Mahadevan
Institució Oceanogràfica Woods Hole (WHOI)
Amala Mahadevan és científica sènior de la Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI) i professora del Programa conjunt d'Oceanografia MIT/WHOI. Va obtenir un doctorat. en mecànica de fluids ambientals per la Universitat de Stanford i va ser associat postdoctoral a la Universitat de Chicago. Els seus interessos es troben a explorar els processos dinàmics de fluids que afecten el cicle del carboni oceànic i el clima. Desenvolupa i utilitza models computacionals per estudiar la inestabilitat de fluids, el transport i la barreja i ha dirigit diverses expedicions de recerca per fer mesures de l'oceà a escales que van des d'1 a 100 km. Combinant aquestes observacions amb el modelatge, pretén obtenir una comprensió fenomenològica més profunda dels processos oceànics. Amala va rebre la beca Harvard Radcliffe el 2015, el premi Frank E. Perkins del MIT per a l'excel·lència en assessorament de postgrau a la School of Science el 2019 i el premi Arnold Arons a WHOI per l'excel·lència en l'ensenyament, l'assessorament i la tutoria el 2020. Treballa com a degana de la facultat d'una casa de grau a la Universitat de Harvard.
Vies coherents per al transport vertical de carboni orgànic i oxigen a l'oceà
Lloc web personal
Maria Josefina Olascoaga
Universitat de Miami
Olascoaga va néixer a Buenos Aires, Argentina, on va obtenir una llicenciatura en oceanografia per l'Institut Tecnològic de Buenos Aires (ITBA) el 1994. Després es va traslladar a Ensenada, Baixa Califòrnia, Mèxic per cursar estudis de postgrau al Centro de Investigación Científica y de Educación. Superior de Ensenada (CICESE). Allí va obtenir un màster (1996) sota la direcció del professor Julio Sheinbaum i un grau superior (2001) en oceanografia física sota l'assessorament del desaparegut professor Pedro Ripa. Posteriorment es va traslladar a Miami per seguir una formació postdoctoral a RSMAS. Es va incorporar a la facultat de RSMAS el 2008.
Avenços recents en la descripció de la dinàmica de partícules flotants de mida finita a l'oceà superficial
Lloc web personal
Pablo Ortega
Centre de Supercomputació de Barcelona
El paper dels processos de mesoescala oceànica en la configuració del clima futur de l'Atlàntic Nord
Lloc web personal
Ignacio Pisso
NILU
Incerteses en la modelització lagrangiana del transport i la mescla per a la composició atmosfèrica i l'avaluació del flux d'emissions
Lloc web personal
Lionel Renault
IRD
Lionel Renault és investigador de l'Institut Francès de Recerca per al Desenvolupament (IRD), actualment amb seu a LEGOS a Tolosa. La seva recerca se centra en l'anàlisi de les interaccions aire-mar submesoescala i mesoescala, amb especial èmfasi en el seu impacte en l'atmosfera i la dinàmica oceànica. Estudia l'intercanvi d'energia cinètica i potencial entre l'atmosfera i l'oceà, i com aquestes interaccions influeixen en la dinàmica oceànica, en particular els principals corrents oceànics. Un aspecte clau del seu treball és entendre els vincles entre les interaccions aire-mar i la cascada d'energia oceànica, així com els efectes d'augment que aquestes interaccions tenen sobre les característiques oceàniques a gran escala, incloses les masses d'aigua, els corrents a gran escala i patrons generals de circulació atmosfèrica.
Acoblament multiescala aire-mar: impactes directes sobre l'atmosfera i l'oceà i efectes d'augment d'escala
Lloc web personal
Anna Rubio
AZTI
Antecedents sobre oceanografia física. La meva investigació actual se centra principalment en la circulació de la plataforma i l'activitat a mesoescala al Golf de Biscaia. El meu treball es basa principalment en l'anàlisi de mesures eulerianas i lagrangianes in situ i dades de teledetecció, incloses observacions d'alta freqüència de corrents superficials oceàniques des de radars HF. Actualment és cap de l'Àrea de Tecnologies Marines a la Divisió d'Investigació Marina, coordinant el desenvolupament tecnològic, la innovació i la transferència als àmbits marí i marítim (Oceanografia operativa, Pesca, Aquacultura, Transport, Energia oceànica, Turisme).
Cap a un enfocament observacional integrat i multidisciplinari de la dinàmica costanera (sub)mesoescala al sud-est del golf de Biscaia
Lloc web personal
Comitè Científic i Organitzador
Jezabel Curbelo (cadira) | Universitat Politècnica de Catalunya – CRM
Emilio Hernández-García | Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complejos (UIB-CSIC)
Jordi Isern-Fontanet (cadira) | Institut de Ciències del Mar (CSIC)
Cristòbal López | Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complejos (UIB-CSIC)
Ana M Mancho | Institut de Ciències Matemàtiques (CSIC)
Antonio Turiel | Institut de Ciències del Mar (CSIC)
HORARI
Dimecres 22nd de gener, 2025 | Dijous 23rd de gener, 2025 | Divendres 24th January, 2025 | |||
09:15 09:30 | registre | 10:00 10:50 | Xerrada plenària Advertència d'un proper col·lapse de la circulació de capgirament de l'Atlàntic Meridional Peter Ditlevsen | 09:30 10:20 |
Xerrada plenària El paisatge oceànic i el seu microbioma |
09:30 10:00 | Welcome to | 10:50 11:30 | Pausa per prendre un cafè | 10:20 11:10 | Xerrada plenària Cap a un enfocament observacional integrat i multidisciplinari de la dinàmica costanera (sub)mesoescala al sud-est del golf de Biscaia |
10:00 10:50 | Xerrada plenària El paper dels processos de mesoescala oceànica en la configuració del clima futur de l'Atlàntic Nord
| 11:30 12:20 | Xerrada plenària Incerteses en la modelització lagrangiana del transport i la mescla per a la composició atmosfèrica i l'avaluació del flux d'emissions Ignacio Pisso | 11:10 11:50 | Pausa per prendre un cafè |
10:50 11:30 | Pausa per prendre un cafè | 12:20 13:35 | Xerrades aportades 1. K. Padberg-Gehle 2. F. Beron-Vera 3. A. Corral | 11:50 12:40 | Xerrada plenària Acoblament multiescala aire-mar: impactes directes sobre l'atmosfera i l'oceà i efectes d'augment d'escala |
11:30 12:20 | Xerrada plenària Dinàmica dels vòrtexs d'aerosols estratosfèrics de llarga vida Bernard Legras | 13:35 15:00 | Pausa per dinar | 12:40 13:30 | Xerrades aportades 1. I. Hernández-Carrasco 2. G. Dematteis |
12:20 13:35 | Xerrades aportades 1. DC Morales 2. TBP 3. G. Meletti | 15:00 15:50 | Xerrada plenària Amala Mahadevan | 13:35 15:00 | Pausa per dinar |
13:35 15:00 | Pausa per dinar | 15:50 16:00 | ???? Foto de grup | 15:00 16:15 | Xerrades aportades 1. J. Martínez 2. J. Gancio 3. A. Turiel |
15:00 15:50 | Xerrada plenària Avenços recents en la descripció de la dinàmica de partícules flotants de mida finita a l'oceà superficial Maria Josefina Olascoaga | 16:00 17:15 | Xerrades aportades 1. M. Ruiz- Vila-real 2. S. Campagnola 3. R. Iacometti | 16:15 16:30 | Sessió de Clausura |
15:50 17:05 | Xerrades aportades 1. C. Masoller 2. T. Bodin 3. E. Ser-Giacomi | 17:15 - (..) | Sessió de cartells + Vi i formatge | ||
20:30 - | Sopar al restaurant Cal Boter |
RESUMS HA PARTICIPAT CONFERÈNCIES I POSTERS
APORTACIONS
Els participants tenen l'opció de contribuir amb una presentació oral o un pòster. Els cartells disponibles a l'ICM són de format A0 (orientació vertical).
Per sol·licitar-lo, seleccioneu l'opció rellevant durant el procés de registre i seguiu la plantilla que es proporciona a continuació.
- Termini de presentació d'exposicions orals: 5th desembre, 2024.
- Termini de presentació de pòsters: Gener 8th, 2025.
Plantilla abstracta (ZIP amb fitxers PDF i .TEX)
LLISTA DE PARTICIPANTS
Nom | Institució |
---|---|
Jezabel Curbelo | Universitat Politècnica de Catalunya |
Álvaro Corral | Centre de Recerca Matemàtica |
Gabriel Meletti | Universitat Politècnica de Catalunya |
Ana Maria Mancho | CSIC |
enrico ser-giacomi | Universitat de Les Illes Balears |
Marc Calvo Schwarzwalder | Universitat Politècnica de Catalunya |
Cristòbal López | Universitat de Les Illes Balears |
Stefano Campagnola | Universitat de Les Illes Balears |
Jordi Isern-Fontanet | CSIC |
Emilio Hernández-García | IFISC (CSIC-UIB) |
Víctor Rodríguez-Méndez | Universitat de Les Illes Balears |
Viktor González Gea | Universitat Politècnica de Catalunya |
Savitri Galiana | Institut de Ciències del Mar, CSIC |
cris MASOLLER | Universitat Politècnica de Catalunya |
Juan Gancio | Universitat Politècnica de Catalunya |
FRANCISCO BERON-VERA | Universitat de Miami |
M. Josefina Olascoaga | Universitat de Miami |
Cristina González-Haro | ICM-CSIC, ICATMAR |
Bernard Legras | École normale supérieure - París |
Diego Cortés Morales | IMEDEA (CSIC-UIB) |
Ismael Hernández-Carrasco | IMEDEA (CSIC-UIB) |
Thomas Bodin | ICM (CSIC) |
Kathrin Padberg-Gehle | Universitat Leuphana de Lüneburg |
Manuel Ruiz Vila-real | CSIC |
Ignacio Pisso | NILU |
Natasa Dragovic | Universitat de Sant Tomàs |
Sofia González Pérez | CSIC |
Riccardo Iacometti | Universitat de Roma La Sapienza |
ANNA RUBIO | AZTI |
Marín Belamaric | Universitat de Zagreb |
Peter Ditlevsen | Institut Niels Bohr |
Amala Mahadevan | Institució Oceanogràfica Woods Hole |
Daniele Iudicone | Estació Zoològica Anton Dohrn |
Lionel Renault | Institut de Recerca per al Desenvolupament |
Pablo Ortega | Centre de Supercomputació de Barcelona |
Arnau Comas | Universitat de Barcelona |
Luis Álamo Rodríguez | Universitat de Granada |
INFORMACIÓ DE LA FACTURA/PAGAMENT
SI LA TEVA INSTITUCIÓ COBREIX LA TEVA QUOTA D'INSCRIPCIÓ: Tingueu en compte que, en cas que la vostra institució estigui pagant la matrícula mitjançant transferència bancària, haureu d'indicar les dades de la vostra institució i triar “Transfer” com a mètode de pagament al final del procés.
UPF | UB | UPC | UAB
*Si l'entitat pagadora és la UPF / UB/ UPC / UAB, després d'haver registrat, envieu un correu electrònic a comptabilitat@crm.cat amb el teu nom i la institució número de referència intern que haurem d'emetre la factura electrònica. Si us plau, envieu-nos el codi del projecte que cobreix el registre si cal.
Pagament amb targeta de crèdit
SI PAGA AMB TARGETA DE CRÈDIT però cal que envieu la factura a la vostra institució per a ser reemborsada, tingueu en compte que també us caldrà que envieu un correu electrònic a comptabilitat@crm.cat proporcionant el número de referència intern donat per la vostra institució i el codi del Projecte que cobreix el registre (si cal).
INFORMACIÓ D'ALLOTJAMENT
BARCELONA I LA ZONA METROPOLITANA
Per a consultes sobre aquest esdeveniment, poseu-vos en contacte amb la Coordinadora d'Esdeveniments Científics Sra. Núria Hernández al nhernandez@crm.cat
|
abstracte
El fitoplàncton oceànic té un paper crucial en la regulació del CO₂ atmosfèric i del clima terrestre mitjançant la producció de carboni orgànic en partícules (POC) i oxigen. Aquest seminari explorarà els mecanismes i vies a través dels quals el carboni microbian i l'oxigen, generats a les aigües superficials il·luminades pel sol, es transporten a l'interior de l'oceà. Ens centrarem en els processos submesoescala que alteren l'equilibri geostròfic i indueixen la baixada, que al seu torn subdueix les aigües superficials a capes més profundes. Utilitzant camps de flux d'un model oceànic tridimensional d'alta resolució, tracem aquestes vies i identifiquem intrusions coherents d'aigua que transporten propietats originades a la superfície fins a la profunditat. En particular, destaquem l'evidència del mar Mediterrani d'aquestes intrusions subterrània, demostrant l'advecció tridimensional i coherent del carboni microbian i l'oxigen. Aquestes troballes desafien els models de circulació general convencionals, que normalment no resolen aquests processos. Entendre aquestes vies és essencial per millorar les estimacions globals d'exportació de carboni i entendre el paper de l'oceà en la regulació climàtica.
abstracte
En aquesta xerrada, exploraré fins a quin punt les interaccions aire-mar a escala fina influeixen tant en l'atmosfera de baix nivell com en la dinàmica de l'oceà. En particular, examinaré dues interaccions clau: la retroalimentació tèrmica (TFB), que descriu la influència de les anomalies i gradients de temperatura de la superfície del mar sobre l'atmosfera, i la retroalimentació de corrent (CFB), que es refereix a la influència dels corrents oceànics superficials en l'atmosfera subjacent. Primer analitzaré els efectes directes de TFB i CFB sobre l'atmosfera i la dinàmica oceànica a mesoescala oceànica (O(100 km)) i submesoescala (O(1-10 km)), destacant com modulen l'intercanvi de cinètica i potencial. energia entre l'oceà i l'atmosfera. A continuació, parlaré de com el CFB a mesoescala pot provocar efectes d'augment d'escala que influeixen en els corrents oceànics a gran escala, les masses d'aigua, els patrons de precipitació i les pistes de tempestes extratropicals.
abstracte
Euskoos, l'observatori costaner del sud-est del golf de Biscaia, porta més de 15 anys en funcionament, recopilant dades sobre diferents variables físiques de la regió. Iniciatives recents tenen com a objectiu millorar les capacitats d'aquest observatori mitjançant el desenvolupament d'un observatori multidisciplinari millorat, millor equipat per abordar les necessitats crítiques relacionades amb la gestió sostenible d'aquesta zona costanera i els reptes relacionats amb el canvi global. Entre les infraestructures d'observació disponibles a la regió hi ha un sistema de radar d'alta freqüència, una xarxa de boies, estacions costaneres i de videometria, així com dos planadors i dos vehicles de superfície autònoms equipats amb sensors biogeoquímics i biològics. Aquestes tecnologies, de vegades combinades amb dades de satèl·lit, permeten un estudi detallat de la variabilitat costanera a petita escala i el seu paper en la modulació del transport i dels cicles biogeoquímics i biològics. En aquesta presentació, mostraré alguns exemples recents d'investigació realitzada a partir de dades d'aquest observatori, especialment sobre les estructures de convergència lagrangiana a la zona costanera i el seu impacte en diversos temes.